Resolucions del IV Congrés

En el IV Congrés realitzat els passats dies 9 i 10 de juliol, la JCC va aprovar tres resolucions pertinents a diferents qüestions d’actualitat política. Concretament, sobre l’estat de la ciutat de Barcelona i els seus conflictes, una segona en contra la imperialista cimera de l’OTAN celebrada recentment a Madrid i una última verbalitzant el nostre rebuig cap a l’abusiu Estatut del Becari.

Les podeu llegir a continuació.


Resolució “Una ciutat al servei de la classe treballadora

Ja fa temps, més del que ens agradaria, que la ciutat de Barcelona no evoluciona, es reforma ni es pensa per la classe obrera que hi viu i/o hi treballa, sinó que està al servei del sector que més beneficis econòmics hi porta: el turisme. Només en els primers quatre mesos d’aquest 2022, la capital ha rebut més d’un milió de turistes i més de mil vaixells (Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona). 

El model turístic imperant a la ciutat de Barcelona és el conegut com a “sol i platja”, produint uns pics de demanda molt grans en sectors com l’hostaleria, que es cobreixen amb jornades eternes i sense descans, mal remunerades, molts cops sense contracte i precaritzant-nos als treballadors i treballadores. Inclús l’Ajuntament ha pactat amb sindicals i patronal, recentment, l’obertura de les botigues en diumenges, fent més complicada la conciliació i deixant palès que la classe obrera només pot viure per treballar.

Això ha produït que any rere any el cost de vida a la ciutat sigui cada cop més elevat i, per tant, inassumible per les persones treballadores. Com a exemple podem veure, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, els últims 10 anys el preu del lloguer mensual mitjà a la ciutat de Barcelona ha augmentat un 27,5%. Mentre que, en el mateix període de temps, el salari mensual mitjà només ha augmentat un 7,58%. 

A més existeix una gran desigualtat entre districtes de la ciutat, mentre que el salari anual de districtes com Ciutat Vella (casualment un dels més turístics) està al voltant dels 20.500 € trobem que a Sarrià-Sant Gervasi el salari anual és de 49.185 €. Una diferència del 140%. Aquesta desigualtat no només es veu en el salari, sinó també en altres temes com l’esperança de vida – hi ha una diferència de 4 anys entre l’esperança de vida del districte amb salaris més alts (Sarrià-Sant Gervasi) i el de salaris més baixos (Ciutat Vella) -, o la neteja i manteniment – hi ha visibles diferències entre barris impecables (Sarrià-Sant Gervasi) i barris sense neteja, mal asfaltats, sense zones verdes, etc. (com el Raval).  

Des de les assemblees d’habitatge dels diversos barris, hem vist com la gent que havia viscut dècades en el mateix pis, era expulsada per no poder pagar el lloguer. Un lloguer que ara augmenta per convertir la casa de les persones en pisos turístics, controlats per voltors o “petits propietaris”. I inclús s’han engegat projectes com el 22@ – tot i estar en contra de la voluntat del barri -, basats en la utilització de sòl per a la generació de plusvàlua sense la necessitat d’edificar o la construcció de residències per estudiants de luxe, que lluny de donar educació o ocupació digna a gent del barri, portaran a la zona persones d’extracció burgesa, que farà augmentar més el nivell de vida.    

Per fer front a aquesta gentrificació, els moviments socials, especialment el de l’habitatge, on el jovent treballador hi hem participat, han anat agafant força i mobilitzant-se barri per barri, per 

intentar pal·liar les conseqüències del sistema. Davant d’això, l’Ajuntament en comptes de regular el mercat immobiliari, expropiar els pisos dels fons voltors o de controlar l’entrada de turistes, ha optat per la via de la imposició de l’autoritat de la burgesia, la militarització dels barris, el repartiment de multes administratives – que moltes de nosaltres ni tan sols podem assumir – o inclús la detenció de joves. Demostrant una vegada més que l’Ajuntament és un instrument de la burgesia per administrar el mercat de capitals municipal. Cal recordar també, que el govern de Barcelona En Comú i el PSC encara no ha dissolt la unitat antidisturbis de la Guàrdia Urbana, tal com havia promès. 

Finalment, mencionar altres problemàtiques amb la que ens trobem el jovent proletari com són el car preu del transport públic, la poca xarxa ferroviària que hi ha per accedir a les zones de fora l’AMB, o la pobresa energètica que pateixen milers de famílies i que no sembla millorar davant del descarat augment de preus recentment.   

Per això des de la Joventut Comunista de Catalunya proposem: 

  1. La participació del jovent obrer en els moviments socials (Sindicats d’habitatge, Associacions de Veïns, casals de joves, comissions de festes)
  2. L’expropiació, sense indemnització, per part del govern municipal, de tots els pisos buit. Per així augmentar el volum del parc públic d’habitatge de la ciutat. (A Barcelona hi ha 10.000 pisos buits)
  3. L’augment en equipaments municipals i transport públic als barris amb menys renda per càpita 
  4. Reducció del preu del transport públic, encaminat a la gratuïtat d’aquest
  5. Assegurar el compliment de la normativa laboral per evitar abusos empresarials en sectors precaritzats a causa del model turístic.

De cara als anys que venen – el 2023 se celebraran eleccions a la ciutat on de nou veurem com BCN en Comú farà un discurs que a l’hora de governar no serà capaç d’aplicar – la joventut hem de ser més forts que mai i seguir lluitant en els nostres barris, per construir les estructures populars que ens permetin avançar, tant ideològicament com materialment com a classe. I així arribar al model de ciutat que volem, una ciutat per la classe treballadora. 

Comitè de Barcelona de la Joventut Comunista de Catalunya

10 de juliol de 2022

Resolució “La cimera de l’OTAN i la nova ofensiva imperialista”

En els darrers mesos hem viscut una forta ofensiva de l’imperialisme des de tots els àmbits. L’agressió militar injustificada del govern de Vladímir Putin contra Ucraïna com a causa de l’expansionisme de l’OTAN cap a l’Europa de l’Est ha engegat de nou i amb força tota la maquinària al servei de l’imperialisme. Mitjans de comunicació oficials, personalitats, oligarques i governs aliats dels Estats Units han presentat aquesta guerra imperialista com una lluita per la llibertat i per la democràcia i han atiat el foc amb l’objectiu d’escalar el conflicte, encerclar Rússia i continuar amb l’expansió atlantista i l’agenda imperialista dels EEUU. Tot plegat s’ha posat de manifest durant la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid el darrer mes de juny.

Som enmig d’una guerra imperialista. Des de l’esfondrament de la Unió Soviètica, l’aliança atlàntica ha anat expandint-se cap a l’Europa de l’Est tot encerclant Rússia, assenyalada com un enemic. Des del 2014, l’imperialisme ha actuat a Ucraïna organitzant un cop d’estat i imposant un govern proianqui amb connexions amb l’extrema dreta i el neonazisme que ha comès crims contra la seva pròpia població i contra els pobles del Donbass en una llarga guerra que avui continua. Per una altra banda, Rússia, aprofitant el legítim sentiment prorús del Donbass i de Crimea, va annexionar-se aquesta península i recolzà les repúbliques populars de Donetsk i Luhansk arran de l’expansionisme atlantista i en un intent per mantenir la seva àrea d’influència. Tota aquesta situació ha provocat, finalment, l’agressió russa contra Ucraïna i una guerra imperialista entre Rússia i el govern ucraïnès recolzat per l’OTAN. A més, el conflicte està provocant una crisi econòmica que beneficia i beneficiarà les elits econòmiques d’arreu del món. En aquest context d’ofensiva imperialista es va celebrar la cimera de l’OTAN a Madrid.

El govern espanyol, l’autoanomenat govern més progressista de la història, fou el gran amfitrió de la cimera de l’OTAN que s’organitzà a Madrid el darrer mes de juny. Els principals acords van ser la militarització d’Europa, augmentar la despesa militar, accentuar l’encerclament contra la Xina i l’adhesió a l’aliança atlàntica de Suècia i Finlàndia. Aquests dos països nòrdics trenquen la seva històrica neutralitat i la socialdemocràcia governant es posa al servei de l’imperialisme. Els dos estats accepten la condició de Turquia, estat autoritari membre de l’OTAN, de considerar com a terroristes els militants del PKK i d’extradir els exiliats kurds que viuen als països nòrdics a canvi d’acceptar la seva adhesió a l’aliança atlantista.

La guerra imperialista està enfortint les oligarquies econòmiques, sobretot als EEUU i en els sectors de l’energia i de l’armament, a costa de les condicions materials de vida de la classe treballadora que torna a patir les conseqüències d’una nova crisi cíclica del capitalisme.

La Joventut Comunista de Catalunya veu en aquesta cimera de l’OTAN una ofensiva criminal de l’imperialisme ianqui per continuar la seva expansió per Europa i per tot el planeta. Una ofensiva que és un atac directe als interessos de la classe treballadora i dels països sobirans d’arreu del món. Com a organització antiimperialista, creiem en la pau i en la solidaritat entre els pobles i condemnem fermament l’agressió militar de Putin contra Ucraïna i les intervencions imperialistes atlantistes. Catalunya és el país del «No a la Guerra» i del «No a l’OTAN» i necessitem reactivar l’organització popular per fer front a la nova ofensiva imperialista.

Resolució “Estatut del Becari? No gràcies, defensem drets laborals?

Després de la reforma laboral el “govern més progressista de la història” es disposa a la regulació de les pràctiques acadèmiques, una regulació que parteix d’un descontrol previ en el qual les pràctiques universitàries es regulen per un costat i les de formació professional per un altre, amb les disparitats i el debilitament que això comporta en la sol·licitud de demandes comunes. Davant això sorgeix la iniciativa per part del govern dels socialistes i Podemos de crear una regulació comuna, l’Estatut del Becari, una proposta d’unificació d’ambdós models de pràctiques, que agrupi la normativa al respecte.

Aquesta proposta parteix d’un antecedent de finals de l’any 2018, quan ja es va fer una primera aproximació en ambdós models, aprovant així el Reial Decret 28/2018, que reconeixia el que ja hem defensat tant des del moviment obrer com des de l’estudiantil des de fa anys: que el model de pràctiques laborals actual té l’objectiu no de formar a les futures treballadores per inserir-se en millors condicions al món del treball, sinó de fer servir-les servir com a mà d’obra no barata sinó majoritàriament gratuïta. Va ser una regulació insuficient que a efectes pràctics regulava el treball gratuït de les estudiants i el reconeixia com a tal, ja que per les seves tasques les estudiants passarien a cotitzar a la seguretat social. Aquesta regulació ja va marcar un precedent: en primer lloc, es reconeix un problema i se li apliquen escasses solucions, intentant lucrar-se políticament d’un esforç massa dèbil per canviar la situació a efectes pràctics, i, en segon lloc, es regula aquesta matèria sense tenir en compte el moviment estudiantil, com ja denunciava la “falta de dialogo social” en el seu informe executiu sobre la regulació la Coordinadora de Representantes de las Universidades Públicas (CREUP).

Aquesta nova regulació sembla apuntar en la mateixa direcció, una petita reforma sobre el model que permeti seguir mantenint un model de precarietat i explotació laboral amagada sobre el fantasma de la formació. Nosaltres, com a comunistes i com a joves que hem hagut de passar en molts casos per pràctiques no remunerades on veiem com la nostra feina servia per omplir els buits que hauria d’ocupar la força de treball d’un altre treballador assalariat, ens neguem a costejar la reproducció de la força de treball, així com defensem la gratuïtat de la universitat per a les estudiants, defensem que la formació ha de ser costejades per les empreses, i que si volen que fem feina mentre ens formem que ens contractin segons el règim laboral.

Un altre element que ens demostra els problemes de l’actual model regulador és la possibilitat de realitzar pràctiques extracurriculars, és a dir la capacitat que sectors amb una reduïda oferta de llocs de feina puguin aprofitar-se de les estudiants, desesperades per adquirir experiència professional. Això ha tingut efectes nefastos sobre sectors com l’audiovisual on és normal fer ús de “becàries” com a forma d’estalviar costos. Per tant, creiem que les pràctiques 

extracurriculars haurien de desaparèixer per donar lloc a contractes laborals formatius i ja contemplats a la Reforma Laboral.  

Amb tot això cal també  fer una lectura sobre la contradicció entre la creació d’un nou estatut del becari i el dret al treball i la participació sindical, una regulació alternativa a l’estatut dels treballadors i als convenis col·lectius, vulnerarà els drets a la sindicalització i a la participació, ja que per no ser partícips dels resultats de la lluita col·lectiva les estudiants no tindran cap mena d’incentiu per organitzar-se sindicalment, no poden disposar de tots els drets aconseguits mitjançant la lluita obrera, vacances, permisos, llicències, i defensa davant l’acomiadament, un exemple més de la concepció d’aquest model de pràctiques professionals que no dona cap garantia a la contractació efectiva d’aquestes estudiants. 

Així aquest model tal com es planteja actualment tan sols servirà per aprendre com funciona la precarietat, ja que es desaprofita de dotar d’aprenentatge a les estudiants sobre quins són els seus drets com a treballadores i com exercir-los reduint-los tal com passa ja ara a ser mans d’obra barata o gratuïta.

En definitiva, des de la Joventut Comunista de Catalunya considerem que no pot tenir cabuda un Estat del Becari que separi formació i treball, com si aquests fossin incompatibles i no poguéssim aprendre noves eines i formar-nos en la jornada laboral. És per això que ens comprometem a:

  • Exigir que la formació a l’empresa es faci de forma remunerada i sota el marc normatiu ja regulat en la darrera Reforma Laboral, mitjançant els contractes de formació i aprenentatge
  • Participar conjuntament amb el moviment estudiantil per eliminar les pràctiques extracurriculars, font d’explotació de les estudiants.
  • Pressionar des del moviment obrer i el sindicalisme per defensar que la pràctica professional ha d’estar regulada a l’estatut dels treballadors i els convenis col·lectius.
  • Que es remunerin totes les pràctiques professionals sense excepció.

Adhesió | Resolució conjunta de les Joventuts Comunistes davant la Cimera de l’OTAN a Espanya

Madrid, maig 2022

Les Joventuts Comunistes que subscriuen aquesta resolució, reunides a Madrid durant el cap de setmana del 27, 28 i 29 de maig amb motiu de la celebració de la reunió del Grup de Treball preparatori al MECYO, així com les Joventuts Comunistes que s’adhereixen, rebutgen la celebració de la Cimera de l’OTAN a Espanya.

Els dies 29 i 30 de juny, Espanya acollirà la celebració de la propera cimera de l’OTAN a Madrid, una decisió conscient que busca “celebrar” el 40 aniversari de l’adhesió d’Espanya a aquesta aliança imperialista. Els principals objectius d’aquest any són l’aprovació del nou Concepte Estratègic, que estableix el full de ruta de l’Aliança pels deu anys vinents, i la invitació formal a Suècia i Finlàndia a formar part de l’OTAN.

Arreu el món, observem una agudització de les contradiccions interimpieralistes, manifestades en un augment de la despesa armamentística i un militarisme cada cop més agressiu. Això s’evidencia en l’esclat o reactivació de diferents conflictes (com és el cas del Sàhara Occidental o la guerra a l’Alt Karabakh). A un món repartit entre les diferents forces imperialistes, l’única sortida i forma de conquerir nous mercats pels monopolis és arrabassar-los-hi a altres monopolis. En el context actual de crisi econòmica globalitzada, aquestes tensions es troben en el seu màxim grau i l’agressivitat de les diferents aliances o potències imperialistes s’aguditza encara més. En el cas del recent esclat del conflicte a Ucraïna, la corresponsabilitat de l’OTAN és clara i ens situa enfront del risc d’esclat d’una guerra imperialista generalitzada. L’expansió de la guerra d’Ucraïna és també el més recent exemple de l’ús per part de les forces de l’OTAN dels conflictes ètnics per desestabilitzar i justificar la seva presència al globus.

El que els imperialistes denominen aquí “nou Concepte Estratègic per a la defensa i seguretat”, no és més que una sèrie de plans que aspiren a conquerir un major grau d’agressivitat en la competència contra la resta d’aliances o blocs imperialistes, sent la preparació per a la guerra el veritable objectiu de la cimera ja esmentada. En aquest context, no és sorpresa que la fingida neutralitat de Suècia i Finlàndia es tradueixi ara en el seu desig d’adhesió a aquesta criminal aliança imperialista.

Els comunistes reconeixem el perill d’aquesta i qualsevol aliança imperialista, i per això adoptem una posició activa contra aquesta. Sabem que l’enfortiment de l’OTAN, de tota aliança imperialista, només ens aproparà a nous conflictes armats en què la joventut dels nostres països passarà a ser carn de canó sota bandera aliena. Nosaltres hem de reconèixer que malgrat l’actual campanya de propaganda bèl·lica dins dels països de l’OTAN i d’altres països imperialistes, els pobles estan en contra de qualsevol agressió imperialista i a favor de la pau. Serà la classe treballadora, i específicament el jovent, qui pagarà la despesa d’armes mitjançant l’augment de la inseguretat laboral i una total falta de perspectives de vida, mentre aquests conflictes seran utilitzats per intensificar la repressió interna. Sabem que l’enfortiment de les dites aliances només porta a la destrucció i misèria en benefici d’uns pocs capitalistes.

El perfecte exemple d’això és la detenció dels germans Kononovich a inicis de març pel Govern d’Ucraïna, sota l’acusació de ser “espies al servei de Rússia i Bielorússia”. Mikhail Kononovich, actual Primer Secretari de la Unió de la Joventut Comunista Leninista d’Ucraïna, i el seu germà Alexander continuen avui dia sota arrest. La política de persecució i criminalització dels comunistes a Ucraïna iniciada després del canvi de règim durant el Maidan a 2014 continua, aprofitant el context de guerra per intensificar les seves mesures repressives contra aquells que s’oposen a la guerra imperialista.

Les Joventuts Comunistes signants rebutgem energèticament la celebració de la propera cimera de l’OTAN a Espanya i expressem la nostra ferma voluntat d’enfortir la lluita per la sortida de cadascun dels nostres països d’aquesta aliança imperialista. Cridem a la joventut obrera i popular a mobilitzar-se davant la celebració de la Cimera i davant de qualsevol mena d’involucració dels nostres respectius països als plans de les potències imperialistes. Com a comunistes, rebutgem tot enfortiment de l’OTAN i de tota aliança imperialista i condemnem l’adhesió de Finlàndia i Suècia a l’OTAN.

Organitzacions de Joventuts Comunistes que signen aquesta declaració conjunta

Joventut Comunista d’Austria (KJÖ)

Organització Juvenil Democràtica Unida, Xipre (EDON)

Joventut Comunista de Dinamarca (DKU)

Joventut Socialista Obrera Alemana (SDAJ)

Lliga de la Joventut Comunista de Gran Bretanya (YCL)

Joventut Comunista de Grècia (KNE)

Front de la Joventut Comunista, Itàlia (FGC)

Federació de la Joventut Comunista d’Itàlia (FGCI)

Lliga de la Joventut Comunista de Iugoslàvia (SKOJ)

Col·lectiu de Joves Comunistes, Espanya (CJC)

Joventut Comunista de Catalunya (JCC)

Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya (UJCE)

Joventut Comunista Revolucionària de Suècia (RKU)

Joventut Comunista de Turquia (TKG)

Orgulloses de ser: passat, present i futur | La Joventut Comunista davant de l’Orgull 2022

Els drets que avui dia i gaudim són fruit de dècades de lluites, conquestes i molts sacrificis i la història del col·lectiu LGTB ens mostra que aquest no és excepció. L’Orgull va néixer com a revolta a Stonewall Inn, i l’espurna que va encendre la flama llavors es va estendre de la mateixa forma a gran part de la societat occidental. No feia ni dos anys que el dictador havia mort, que Barcelona va acollir la seva primera marxa de l’Orgull un 26 de juny de 1977. Mobilitzacions que, per descomptat, eren encapçalades pels sectors més precaris i marginalitzats de la societat catalana i que van ser acollides pels cossos policials amb violència i repressió. Una mostra més de com, davant la lluita per la conquesta dels nostres drets, el capitalisme no fa cap passa en fals. 

No podem entendre la lluita per l’alliberament sexual i de gènere sense la lluita per la nostra emancipació social com a classe i el trencament amb el sistema capitalista. Un sistema que, sustentant en l’heteronorma i el cisheteropatriarcat, castiga tota mena de dissidència mitjançant la repressió i l’estigma. És per això que cap passa que no vagi lligada amb una crítica al sistema capitalista aconseguirà alliberar-nos del tot. És per això que, davant del conegut capitalisme rosa i el pinkwashing, nosaltres proposem la construcció d’un col·lectiu LGTB anticapitalista i combatiu.

En aquest primer trimestre de 2022 l’Observatori contra l’Homofòbia ja ha registrat 107 agressions LGTBfobes a Catalunya, 31 més que el darrer any 2021. Ja són 1178 incidències des de l’any 2014, quan es van començar a comptabilitzar. No són fets aïllats ni puntuals, sinó que constitueixen la cara més crua d’una violència estructural i sistèmica: molts dels agressors s’identifiquen amb postures ultradretanes com el feixisme i el nacionalsocialisme i se senten impunes política i judicialment per violentar la nostra existència.

El creixement de la LGTB-fòbia en aquest darrer cicle polític no ha estat, només, responsabilitat de la institucionalització de l’ultradreta, sinó també d’una part de l’esquerra que ha comprat la pitjor cara del biologicisme i l’essencialisme per desenvolupar una crítica buida de contingut cap al postmodernisme. Així, ens trobem que a espais unitaris es normalitza, cada dia més, la defensa de postures que atempten contra la integritat del col·lectiu i que, fins i tot, la qüestionen. És per això que des de la Joventut Comunista ens mantenim compromeses a combatre tots aquests discursos als nostres espais. 

Des de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) ha convocat la manifestació d’aquest Orgull sota el lema “Front l’odi: Visibilitat, Orgull i Resilència”. És evident que, avui en dia, la violència, la marginalització i l’estigma formen part de la vida de les joves LGTB que es troben dins i fora de l’armari i, per això, creiem crucial que la nostra acció política contra la LGTBfòbia vagi lligada, per una banda, a la construcció del nostre espai públic com un de segur i lliure de violències i, per l’altra, a la denúncia de la difusió dels discursos d’odi en els nostres espais.

Comitè Executiu de la JCC

22 de juny de 2022

La Joventut Comunista de Catalunya celebra el IV Congrés

Els propers 9 i 10 de juliol de 2022, la Joventut Comunista de Catalunya celebrarà el seu IV Congrés al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona (C/Rector Triadó, 53), sota el lema “Organitzem la joventut, construïm l’esperança”. 

En aquests últims anys hem viscut a Catalunya alguns episodis transcendents que han confirmat la incapacitat del règim centralista i burgès espanyol d’acceptar la diversitat nacional històrica dins del país. Tot i que la situació de pandèmia per la COVID-19 va marcar radicalment el dia a dia de la nostra societat, no podem oblidar que en el darrer cicle polític també hem assistit a un augment de les reivindicacions i mobilitzacions feministes i ecologistes, sobretot entre el jovent. En el nostre congrés, discutirem sobre totes aquestes qüestions i decidirem com ens organitzem per a lluitar contra el capitalisme i construir la República Catalana i l’horitzó socialista que reclamem. 

De la mateixa manera que en el passat III Congrés, el protagonisme recaurà en la discussió política del nostre Manifest-Programa, on es plasma la nostra visió de la situació sociopolítica nacional i internacional, així com es debatran les línies estrategico-organitzatives per tal de complir els punts plantejats al Manifest-Programa del IV Congrés. 

Durant aquesta jornada congressual, comptarem amb la presència de diferents joventuts comunistes internacionals, així com amb la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD). La solidaritat internacional és una eina clau per lluitar contra el capitalisme neoliberal que ofega als pobles sobirans per enriquir a l’oligarquia occidental. És per això que celebrem que el Congrés sigui també un espai de trobada internacional.

En un context de reflux del Moviment Comunista Català i de l’Estat Espanyol, és imprescindible que la joventut comunista es trobi per discutir i debatre quines són les línies que hem de seguir per arribar al nostre objectiu: el trencament amb el règim del 78 i el sistema capitalista que ens explota. La precarietat laboral encara marca el dia a dia de la joventut treballadora i, per lluitar contra ella, necessitem una Joventut Comunista forta, organitzada i decidida! 

Perquè volem que a cada barri, a cada centre d’estudi i a cada centre de treball les comunistes hi siguem presents per organitzar-nos i construir l’esperança!

Manifest Primer de Maig | Treballar menys per treballar totes!

El Primer de Maig és una data històrica per a la classe treballadora, ja que constitueix una jornada de lluita i reivindicació obrera de les nostres demandes per emancipar-nos i acabar amb l’explotació laboral del sistema capitalista. La funció social del treball recau en el benefici social que genera i és per això que l’existència del treball assalariat constitueix un atac als drets de la nostra classe: l’extracció del fruit del nostre treball per enriquir les butxaques d’uns pocs, fomentant l’explotació capitalista. 

Durant les darreres dècades, com a societat hem viscut una important revolució tecnològica que ha impactat radicalment en l’economia i el món del treball: cada cop produïm més i en menys temps, però, en canvi, no treballem menys.

Aquesta darrera afirmació hauria de ser la del sentit comú: per què no treballem menys si les necessitats productives ja són cobertes? La resposta és simple, i és que el capitalisme necessita ampliar el marge de producció per fer créixer també el de benefici. Per què treballar menys si podem vendre més? És on entra el valor de canvi, ja que la importància de la mercaderia no és la seva utilitat sinó per quants diners es pot intercanviar. Aquesta dinàmica, que acaba produint excedència de producció, provoca un fenomen de sobreproducció i de destrucció d’excedents per evitar la devaluació dels preus dels productes. En un context de crisi econòmica i de consum com la que estem vivint, és criminal que es desaprofitin tones de productes de primera necessitat – com són els aliments -, per evitar que aquests s’embarateixin. Durant la crisi sanitària de la covid, vam poder veure com aquestes dinàmiques es van produir al voltant de la comercialització dels tests d’antígens i les mascaretes i com no va ser fins a la seva regularització que es va aconseguir democratitzar el seu accés.

Que es pot fer davant això? La solució de la Joventut Comunista de Catalunya és que hem de produir el necessari i distribuir-lo justament, mitjançant la redistribució de la riquesa i la socialització dels mitjans de producció! Així com la defensa de la sobirania dels pobles de l’Estat Espanyol per poder avançar i construir els seus projectes nacionals no supeditats a les lògiques assimilistes i unitàries de Madrid. Entenem que és impossible el nostre alliberament social sense el nacional.

Però mentre convivim amb un sistema i un estat capitalista necessitem respostes a curt termini que sufraguin els costos ecològics, econòmics i socials d’aquesta lògica És per això que aquest Primer de Maig també defensem:

  • Regular els preus dels béns  de primera necessitat per tal que no siguin susceptibles de ser part de l’especulació empresarial, gràcies a excuses com la guerra d’Ucraïna per encarir la benzina o productes com l’oli o la vaga de transportistes, utilitzada per gegants com Mercadona.
  • Reforçament del transport públic col·lectiu: la crisi del petroli no ha arribat encara al seu punt final. Necessitem acabar amb la dependència del transport individual mitjançant la socialització dels costos del col·lectiu i la inversió en les estructures i en les connexions. De la mateixa forma, reivindiquem la necessitat d’un sistema tarifari integral que no penalitzi la distància, i acabar amb el barcelonacentrisme. Considerem que l’ús del transport per anar a treballar forma part de la jornada laboral i és, per tant, l’empresa qui se n’ha de fer càrrec.
  • Millorar les condicions de treball: reclamem feines dignes que ens permetin viure vides plenes i complir les nostres expectatives de vida. Necessitem treballar menys i cobrar més, però alhora acabar amb la xacra de la temporalitat i la parcialitat forçada.
  • Regulació dels preus de l’habitatge: l’habitatge és un dret que cada dia es veu vulnerat per culpa de la seva mercantilització. És per això que reclamem la regulació dels preus del lloguer com a via per evitar l’especulació immobiliària, així com l’ampliació del parc d’habitatge públic.

En conclusió, volem “Pa, sostre i treball” però hi anem més enllà: també volem poder viure dignament els nostres espais d’oci en entorns saludables i no mercantilitzats. Volem estudiar sense haver d’endeutar-nos i, sobretot, manifestem la insolvència d’aquest sistema que fa impossible que la classe treballadora pugui viure justament i veure complides aquestes demandes de mínims.

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

28 d’abril de 2022

Al carrer, a la feina i a casa, plantem cara al patriarcat

Després de molts anys de lluites, de tantes dones assassinades, de tantes desigualtats viscudes, encara no se’ns ha reconegut el respecte com a persones, com a treballadores o com a dones. El vuit de març és per seguir lluitant a part de per celebrar victories.

Aquest vuit de març no en tenim prou amb el que hem aconseguit. Ens enfrontem encara a la precarietat, l’assetjament, els assassinats, la cultura de la violacio, al no repartiment de les tasques de cura i reproducció, la precarietat laboral o les condicions socials que ens obliguen a viure estancades: totes elles, opressions que continuen afectant-nos de fa generacions i generacions. I no podem combatre-les d’una en una: creiem que no canviarà res si no unim les lluites, si no som conscients que la lluita feminista és i ha de ser una lluita anticapitalista i que, alhora, la lluita contra el capitalisme també ha de ser contra el patriarcat.

Ens parlen de llibertat dins del capitalisme, però nosaltres no la veiem ni vivim. Totes les dones, les treballadores, les migrants, les diverses, les patologitzades, les assignades home en néixer, les estigmatitzades, les refugiades, totes, pateixen discriminacions. Aquestes discriminacions no desapareixeran sense una ruptura des del feminisme i el capitalisme, una ruptura de les opressions creuades de classe, de gènere, d’estigma o d’ètnia, entre moltes més. En la diversistat neix una nova perspectiva on totes comptem, on les nostres distincions amplien la nostra força ens uneixen.

Des de les elits econòmiques, acadèmiques i culturals s’aixeca la bandera del feminisme més afí amb el sistema. Aquest feminisme critica la manca de dones als espais on es prenen les decisions, el topall conegut com a sostre de vidre. La nostra perspectiva marxista i de classe ens impedeix plantejar aquest sostre de vidre com el problema principal de les dones de classe treballadora, donat que el fet de que les dones no estiguin als espais de poder no es deu a una conjura d’homes que actuen com a topall sino a les estructures patriarcals de la societat i l’economia. Aquestes estructures actuen com un terra llefiscós que ens condemna a estar eternament vinculades a treballs precaris, amb un alt index de parcialtat i temporalitat. L’esquetxa salarial és una realitat palpable que també respon a aquest fenomen, sumant-hi el fet de que els nostres llocs de treball es posen en risc des del moment en que manifestem als nostres superiors que volem reproduir-nos o simplement que tenim parella. També s’hi suma la doble jornada laboral que ens suma una gran part de la tasca reproductiva a nosaltres.

És per això que des de la Joventut Comunista de Catalunya ens esforcem per ajudar a desenvolupar una lluita conjunta per millorar les condicions de totes, les diverses, des de la perspectiva de classe, com a treballadores en ple dret a protestar i lluitar com les que més, en defensa de totes. Us convidem a manifestar-nos juntes aquest dimarts 8 de Març a les 19:00 a Plaça Universitat, reconeixèr-nos com a companyes i visibilitzar que mentre hi hagi l’opressió masclista, hi haurà resposta feminista.

La JCC aposta per recuperar el pols del carrer al règim del 78

logoJCC

||Llegeix l’Informe Polític [PDF]||

El passat diumenge la Joventut Comunista de Catalunya va reunir el seu Comitè Central per debatre sobre la situació política i marcar l’estratègia del curs, així com les línies d’actuació de la organització. La proposta d’Informe Polític i els plans de treball varen ser aprovats per consens després d’un debat ric. En aquesta reunió, a més, es va acordar celebrar una Conferència Nacional sobre la Unió Europea i l’Euro amb l’objectiu de tenir una posició ben definida, a la vegada que s’intenta obrir el debat en el si de l’esquerra transformadora.

 

Pel que fa a les línies d’acció, la JCC aposta per recuperar el pols del carrer al règim del 78. La Joventut Comunista, doncs, es marca com a tasca prioritària fer dels conflictes locals catalitzadors del malestar popular. Així mateix, s’involucrarà en donar un nou impuls al moviment estudiantil, tot potenciant la organització estudiantil en l’ensenyament secundari i professional. Pel que fa al moviment estudiantil universitari, s’aposta per reconstruir els espais de lluita per obrir un cicle de mobilitzacions aquest curs. D’altra banda, s’aposta per crear una Oficina Precària, fent servir diversos mitjans com les xarxes socials, per combatre la precarietat i organitzar a la joventut treballadora.

 

Finalment, la Joventut Comunista reafirma la seva aposta per la unitat popular. Així doncs, aquesta estratègia reforça a la classe treballadora i és imprescindible per la reconstrucció de l’espai comunista català i espanyol. Tot i això, la JCC considera que una candidatura unitària a Catalunya per poder ser definida com a candidatura d’unitat popular, i tenir el suport de la Joventut Comunista, ha tenir les següents característiques:

 

  1. Ser una plataforma que canalitizi i faci de catalitzador de les energies del cicle mobilitzador que va començar al 2010. Per això, cal que sigui una candidatura oberta, amb una forta presència dels moviments populars i no només un acord entre partits. Així mateix, ha d’obrir espais de participació des de la base per configurar el programa i la llista, així com per fiscalitzar el treball institucional després de les eleccions.
  2. Ser un projecte català, fet des de Catalunya i amb expressió pròpia a les institucions espanyoles. Això vol dir que la campanya serà feta a partir dels lideratges propis, amb una imatge que aplegui a tothom i sense ser monopolitzada per cap organització estatal. Així mateix, els vots d’aquesta candidatura no poden anar a cap força estatal. Considerem que la candidatura ha d’estar per sobre de la divisió que existeix a l’Estat.
  3. La llista ha de reflectir les diferents lluites i les diferents expressions polítiques, i ha d’estar en permanent connexió amb els moviments socials.
  4. Ha de tenir com a prioritats programàtiques:
    1. La lluita contra l’atur, i per la recuperació dels drets socials i democràtics robats amb les polítiques antisocials dels darrers governs del PP i del PSOE.
    2. L’exercici del dret d’autodeterminació com a base, i etapa inicial, per a la construcció de qualsevol projecte constituent de caràcter federal per a l’Estat espanyol

 

 

Comunicat en solidaritat amb el poble grec

grecia-referendo5-580x421El passat diumenge 5 de juliol, el poble grec ha expressat un contundent NO a la proposta de memoràndum que volia imposar la Troika sobre les esquenes del poble grec.

El poble grec no s’ha deixat intimidar per les contínues amenaces dels creditors, així com els contes de terror explicats pels diferents mitjans de comunicació, grecs i internacionals.

La mera realització d’aquest referèndum, es tracta d’una victòria de la democràcia i la sobirania popular sobre el capitalisme neoliberal. La consulta al poble sobre qüestions clau, hauria de ser un motiu de normalitat democràtica i no una anomalia.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya considerem que la natura neoliberal de l’UE i el conjunt de l’Eurozona així com l’estreta vinculació del projecte europeu amb els interessos imperialistes dels EUA i l’OTAN confronta obertament amb principis com són la justícia social, la igualtat, la pau, la solidaritat i trenca amb qualsevol perspectiva de futur del jovent i el conjunt de pobles europeus.

Denunciem com el govern espanyol ha criminalitzat la realització d’aquesta consulta, arribant fins i tot a insinuar que “les urnes són perilloses”, tal com ha dit la ministra d’agricultura. En aquest cas, com en la Llei Mordassa, la repressió a la protesta, la negativa a un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, així com en tantes altres ocasions, han demostrat que el govern de Mariano Rajoy té autèntica fòbia a la democràcia.

També volem denunciar el govern d’Artur Mas, que falsament i retòrica defensa la celebració de consultes i plebiscits, i no s’ha pronunciat en defensa del referèndum grec mostrant així un silenci còmplice amb la Torika.

Des de la JCC celebrem la convocatòria d’aquest referèndum i del seu resultats, així com mantenim el nostre compromís de solidaritat amb la joventut i el conjunt del poble grec, en la seva lluita contra l’austeritat, vingui de qui vingui.

Visca el poble de Grècia!
Visca els pobles d’Europa!

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

Barcelona, 7 de juliol de 2015

QUÈ NO T’ESPREMIN! LA TEVA PRECARIETAT, LA SEVA RIQUESA

1Maig_JCC

Manifest de la JCC per l’1 de maig

Aquest 2015, des dels mitjans de comunicació del sistema, ens diuen que el pitjor de la crisi ha passat, que comença a veure’s la recuperació i que, fins i tot, es creen nous llocs de treball. No obstant, des del nostres barris veiem i llocs de treball com això no és més que una burda mentida pròpia d’any electoral: el nostre dia a dia diu tot el contrari. Nosaltres seguim necessitant aturar desnonaments, defensar els serveis públics -cada cop més minsos- i combatre per preservar els drets aconseguits per generacions anteriors a la nostra, incloent la reforma de l’avortament que impedeix decidir sobre el nostre propi cos.

Dins d’aquest panorama desolador al que el capitalisme ens ha abocat veiem com la joventut és la més castigada. L’atur juvenil a Catalunya se situa al 45,7%, més de doble que a la població adulta. Les feines a les que estem abocades són feines precàries, de baixa o mitjana qualificació, sovint llunyanes als nostres estudis, i amb una altíssima temporalitat (40,5%). Totes aquestes circumstàncies fan que no ens puguem emancipar i, fins i tot, ens avoquen a l’exili, buscant fora les oportunitats que al nostre país ens neguen. Les dones, alhora, viuen una opressió específica: la pobresa té cara de dona. Les dones i els infants són les principals víctimes de la classe obrera. Les dones no tant sols viuen la violència com a classe si no també com a dones, responsables de la carrega reproductiva viuen amb molta més desesperació la manca de treball i accés a la educació.

La feminització dels llocs de treball més precaris ens demostra la divisió sexual del treball i la seva precarietat la mancança de recursos efectius en la lluita contra l’heteropatriarcat. La dona y qualsevol persona que no respon als principis heteronormatius es troba amb situació d’exclusió social i laboral, fent del seu accés a un lloc de treball de qualitat una lluita necessària al nostre dia a dia com a comunistes.

En aquest clima de negació dels nostres drets més elementals, l’aliança de les burgesies, representada per PPSOE i CiU, ens intenta silenciar, criminalitzant la protesta, elaborant noves lleis repressives com la Llei Mordassa o amb actuacions policials i judicials desorbitades. Ens intenten silenciar amb multes i penes de presó, però això només ho fan perquè ens tenen por. El capitalisme sap que és un model esgotat i sense futur. Intenten per tots els mitjans crear marques blanques per renovar la seva imatge, canviar els seus colors corporatius, rejovenir els seus representants i, així poder seguir aplicant les seves polítiques d’opressió i espoli.

En aquest primer de maig, la Joventut Comunista de Catalunya crida a celebrar el dia de les treballadores fent memòria de les lluites passades i organitzant les lluites del present. Deixant palès que la precarietat a la que el capitalisme ens aboca és la font de la seva riquesa, del seu luxe, del seu poder.

QUÈ NO T’ESPREMIN! LA TEVA PRECARIETAT, LA SEVA RIQUESA.
VISCA LA LLUITA DE CLASSE OBRERA!
EL PROPER 1 DE MAIG TOTHOM ALS CARRERS!!!

Prou assassinats, persecució i tortura contra el jovent comunista d’Ucraïna

00-kpu-member-the-ukraine-30-01-14Com a resultat d’un cop d’estat, que succeí a Kíev el febrer de 2014, un règim feixista, criminal i oligàrquic s’ha establert a Ucraïna. Sembla que amb la guerra civil no en té prou aquest règim, també han declarat obertament la guerra als treballadors, al Partit Comunista d’Ucraïna (KPU) i a la Unió Leninista de Joves Comunistes d’Ucraïna (LKSMU o Komsomol).

Després d’intentar prohibir les activitats del Partit Comunista i apartar-los de la vida política d’Ucraïna, el règim ha començat a eliminar físicament als militants comunistes. Donem només un pocs exemples de la repressió i intimidació física cap a membres de la Komsomol:

– Igor Plitsyn, secretari del Comitè Local de Kíev, el desembre de 2014, va ser brutalment apallissat quan vint sicaris armats amb martells i porres van entrar dins d’una de les seus del KPU, mentre ell hi estava dins. També van destruir material del Partit.

– Mikhail Kononovich i Alexander Kononovich, germans, primer secretari del Comitè Central i primer secretari del
Comitè Regional de Volyn, han sigut segrestats fins a dues vegades per les bandes feixistes.

– Alexander Nekrot, editor en cap del web “Red Volyn”, els nazis li van cremar la casa i va ser obligat a
refugiar-se a Rússia junt amb la seva dona.

– Olga Smirnova, de 17 anys, va ser greument apallissada i obligada a abandonar casa seva amb la seva mare per
refugiar-se a Bielorrússia.

– Denis Chubakha, membre del Comitè Central, va ser segrestat a la zona controlada per l’exèrcit ucraïnes de
Donetsk, per organitzar protestes ciutadanes contra els excessos de les unitats punitives de l’Exèrcit
d’Ucraïna.

– Alexander Efimov, primer secretari del Comitè Regional de Donetsk, mentre la zona era sota control de les
autoritats de Kíev, va ser apallissat per participar en les manifestacions del març de 2014.

– Vitaly Shelehov, primer secretari del Comitè Regional de Kharkiv, està sota investigació criminal, per
organitzar manifestacions anti-guerra.

– Alexander Alexandrovsky, estava perseguit per tenir propaganda anti-guerra, va tenir el temps just per
refugiar-se a la frontera Rússia, quan nazis armats van arribar a casa seva per eliminar-lo físicament.

– Vitali Mazur, membre del Comitè Central per la regió de Chernivtsi, va ser apallissat i obligat a abandonar el
país per participar en manifestacions anti-guerra.

– Oleg Schcherbak, de Slavyansk, amb l’entrada de les forces armades d’Ucraïna, els nazis li van cremar a
l’esquena l’escut d’armes d’Ucraïna. També va ser obligat a desplaçar-se a Kíev.

– Andrey Pokaznoy, president de la Comissió de Control Central, va ser expulsat de La universitat a Ivano-
Frankivsk per organitzar la campanya “Joves Comunistes per la Pau”

– Dmitry Vlasyuk, va ser brutalment apallissat (va perdre dues dents i va ser apunyalat diverses vegades), perquè
havia organitzat un recol•lecta d’ajuda humanitària per a la població civil que està patint el conflicte del
sud-est d’Ucraïna.

– Sergei Kucher, membre del Comitè Central per la regió de Zhytomyr, va ser brutalment apallissat durant la
manifestació contra l’abolició dels programes de garantía social.

Al voltant de 1.500 comunistes i membres del Komsomol han abandonat el país intentant evitar represàlies. Durant l’any passat a Ucraïna 48 comunistes han sigut assassinats, 152 estan desapareguts, 300 es troben detinguts i al voltant de mil membres del KPU i la Komsomol estan sent investigats per càrrecs penals.

Les forces de l’ordre refusen exercir l’acció penal contra els segrestos i atacs a les oficines del KPU i la Komsomol. El Partit Comunista i la Komosomol han tingut grans pèrdues materials en els robatoris i les cremes de les seves propietats, per valor de milions de dòlars. Més de quatre dotzenes de vehicles del partit han sigut robats i no s’ha instituït ni una sola causa penal contra els nazis i els bandits.

La Federació Mundial de la Joventut Democràtica condemna novament els recents esdeveniments a Ucraïna, els quals estan connectats amb la violència dels nazis i feixistes d’Ucraïna, amb el suport indirecte de diversos poders en la UE i els EUA.

La FMJD condemna fermament el règim de Kíev el qual a llançat una onada de repressió i violència física contra els militants de la Komsomol. Fem una crida a la comunitat progressista del món, així com als líders dels països de la UE que tenen influència sobre Kíev, de fer tots els esforços per tal establir una verdadera democràcia a Ucraïna i aturar la persecució a la Unió Leninista de Joves Comunistes d’Ucraïna, en comptes de dir paraules buides sobre la necessitat de suport cap a la “jove democràcia ucraïnesa”.

Budapest, 21 d’abril de 2014
Federació Mundial de la Joventut Democràtica