Administrador JCC – Pàgina 4 – Joventut Comunista de Catalunya

12 de juny de 2021

Comunicat Orgull 2021: alliberem-nos!

Fa anys que el 28 de juny es va instal·lar en la nostra memòria col·lectiva com un dia de reivindicació i commemoració de la lluita LGTB. Han passat més de 50 anys d’aquell Stonewall i, tot i els avenços, encara avui dia ens veiem obligades a recordar la necessitat de continuar amb la lluita per l’alliberament sexual i de gènere perquè ni la nostra orientació o identitat es trobin en el punt de mira d’aquells que busquen mantenir-nos als armaris i negar la nostra existència.

En aquest primer trimestre de 2021 l’Observatori contra l’Homofòbia ja ha registrat 76 agressions LGTBfobes a Catalunya. 30 d’elles han estat denunciades als Mossos d’Esquadra. No són fets aïllats ni puntuals, sinó que constitueixen la cara més crua d’una violència estructural i sistèmica: molts dels agressors s’identifiquen amb postures ultradretanes com el feixisme i el nacionalsocialisme i se senten impunes política i judicialment per violentar l’existència del col·lectiu.

Les pallisses, els insults, els crits i les males cares són els exemples més visibles de la LGTBfòbia, però no són els únics. Aquesta es reprodueix, com el masclisme i la misogínia, també a partir de discursos i comportaments discriminatoris que passen desapercebuts per la seva normalització per part de la societat cisheteropatriarcal. Són aquestes manifestacions les que sustenten la punta de l’iceberg de la violència, que constitueixen les agressions i els assassinats. Són les que ens han mantingut durant anys a un etern armari com a gais, lesbianes, bisexuals i trans; les que no ens deixen sortir al carrer de la mà de la nostra parella i les que ens estigmatitza quan ho fem.

Davant de dates com les de l’Orgull, és d’extrema urgència recordar el compromís que tenim com a Joventut Comunista per garantir vides dignes i plenes al conjunt de la classe treballadora i que ni el gènere, ni l’ètnia, ni l’orientació constitueixin raó de discriminació. La concepció de la lluita pels drets LGTB com una qüestió d’identitats individuals no materials que part de diferents grups autodenominats d’esquerres s’han dedicat a difondre durant el darrer any constitueix un perill per la garantia dels nostres drets socials i polítics. Amb l’excusa d’aquest “esborrat” de la realitat material, s’han difós discursos trànsfobs des dels mitjans de comunicació i les institucions i ha dificultat la posada en marxa de la coneguda “Llei Trans”, que tenia com a objectiu legislar estatalment qüestions que ja eren abordades de forma autonòmica i que servia com a eina de garantia en drets per la comunitat trans.

La reivindicació d’un Orgull popular, reivindicatiu i combatiu és essencial no només per mantenir vives les arrels de Stonewall i de Barcelona ’77, sinó per ser capaces de lluitar contra la LGTBfòbia i el sistema que la sustenta, el capitalisme. Ens refermem en la necessitat de construir espais de discussió i debat que enforteixin al col·lectiu per assolir un futur lliure de violències i que trenqui amb tots els eixos que interrelacionen la nostra opressió: des de la classe fins al gènere, l’orientació i l’ètnia. És per això que també continuem condemnant els intents del sistema per capitalitzar el moviment i esborrar les seves demandes emancipadores, convertint-lo en un esdeveniment lúdic i buit de contingut.

Que ni la pandèmia ni els armaris ens tanquin, el 26 de juny a les 18.30h a Plaça Universitats per omplir els carrers de nou!

Comitè Executiu de la JCC
12 de juny del 2021

27 de maig de 2021

Comunicat conjunt de les Organitzacions Juvenils Comunistes Europees: Solidaritat amb l’heroic poble de Palestina!

Les Organitzacions Juvenils Comunistes Europees que signem aquest comunicat fem una crida als i les joves dels nostres països a mostrar la nostra màxima solidaritat amb l’heroic poble de Palestina!

Denunciem l’agressió israeliana que ha implicat centenars de morts i ferits palestins, incloent-hi infants, sota la benedicció dels Estats Units i la Unió Europea.

Saludem les grans mobilitzacions de solidaritat amb el poble Palestí que estan succeint aquests dies arreu del món demanant la fi de l’acarnissament i l’ocupació barbàrica.

Ens mantenim inquebrantables en la lluita per:

La fi dels atacs continus de l’exèrcit Israelià al poble palestí.
La creació d’un únic estat independent palestí amb les fronteres del 1967, amb Jerusalem Est com a capital, on el seu poble sigui propietari de la seva terra.
L’immediat reconeixement de Palestina com a estat.
L’anul·lació dels exercicis militars i els acords de cooperació militar amb Israel.
L’alliberament immediat dels presos polítics palestins i de la resta de presos polítics empresonats a presons d’Israel, incloent-hi 155 infants.
El retorn de tots els refugiats Palestins d’acord amb les Resolucions de les Nacions Unides.

Signat per les següents Organitzacions Juvenils Comunistes:

Joventut Comunista “Qemal Stafa” d’Albània.
Joventut Comunista d’Àustria.
Joves Comunistes de Bèlgica.
Lliga dels Joves Comunistes de Regne Unit.
Joves Socialistes del Partit Socialista dels Treballadors de Croàcia.
Organització de la Joventut Democràtica Unida, Xipre.
Unió de Joves Comunistes, República Txeca.
Joves Comunistes de Dinamarca.
Joventut Comunista del Partit Comunista dels Treballadors de Finlàndia.
Unió de la Joventut Comunista, França.
Joventut Socialista dels Treballadors Alemanys.
Joventut Comunista de Grècia.
Moviment Juvenil Connolly, Irlanda.
Joventut del Partit dels Treballadors, Irlanda.
Front de la Joventut Comunista, Itàlia.
Moviment de la Joventut Comunista de Països Baixos.
Joventut del Partit Comunista de Macedònia, Macedònia del Nord.
Joventut Comunista Portuguesa.
Unió Jove Socialista, Romania.
Joventut Comunista Leninista de la Federació Russa.
Lliga Juvenil Comunista Revolucionària (Bolxevic), Rússia.
Lliga Comunista Juvenil de Iugoslàvia, Sèrbia.
Col·lectius de Joves Comunistes, Espanya.
Joventut Comunista de Catalunya.
Unió de Joves Comunistes d’Espanya.
Joventut Comunista de Suècia.
Joventut Comunista de Turquia.
Unió Comunista Leninista d’Ucraïna.

22 de maig de 2021

15 de maig de 2021

Dia de la Nakba: La JCC en solidaritat amb el poble palestí

Lamentablement aquesta setmana observem com Israel està incrementant l’acció repressiva contra la població palestina en una ofensiva que des de dilluns passat s’ha cobrat la vida de més de 120 palestins, d’entre ells una trentena d’infants, i que deixa prop d’un miler de ferits.

La nova situació de tensió que s’està vivint al territori palestí s’origina fruit de la constant repressió que exerceix l’Estat d’Israel contra Palestina. En aquesta ocasió l’inici d’aquesta onada de confrontació s’origina pels desallotjaments ordenats per la Cort Suprema d’Israel contra famílies palestines dels darrers barris palestins de Jerusalem Est per tal que siguin ocupades per colons israelians i per la coincidència d’aquest procés tant amb la “Marxa de la Bandera”, en la que grups nacionalistes i d’extrema dreta d’Israel intimiden a població palestina, com amb l’asfíxia duta a terme contra els palestins durant la celebració del Ramadà, impedint o interrompent cerimònies religioses.

Davant aquesta situació, els palestins no s’han mantingut impassibles i s’han rebel·lat contra els grups sionistes armats, contra la policia i contra l’exèrcit d’un estat repressor altament militaritzat. Observem atònites com davant d’aquest exercici d’autodefensa els mitjans de comunicació generalistes parlen de l’escalada de tensió com una relació de parts iguals en les quals s’obvia que a una banda hi ha un estat repressor altament militaritzat, amb un control pràcticament total del territori i una forta capacitat defensiva i ofensiva i a l’altra una població disseminada pel territori, amb limitacions o supressions de drets fonamentals i amb precàries estructures institucionals.

L’ofensiva iniciada ahir per l’exèrcit Israelià envaint part de la Franja de Gaza és un pas més en la seva voluntat aniquiladora del poble palestí i en la política territorial expansiva d’Israel. Ofensiva que viola, com cada acció d’Israel contra Palestina, el Dret internacional i que és suportada per les potències imperialistes occidentals entre les quals es troben els Estats Units i els països de la Unió Europea.

Avui, 15 de maig, Dia de la Nakba, altrament anomenat “Dia de la catàstrofe”, es commemora la primera gran expulsió de població palestina fruit de la proclamació de l’Estat d’Israel el 1948. L’actuació d’Israel seguirà sent impune mentre no canviï la correlació de forces i la comunitat internacional segueixi impassible davant la vulneració de drets humans que es comet als territoris palestins.

Per tot això, des de la Joventut Comunista de Catalunya:

Condemnem l’ofensiva israeliana contra la Franja de Gaza, les accions contra la població palestina a Cisjordània, els atacs contra les famílies palestines de Jerusalem Est i el conjunt de l’acció repressiva contra la població palestina.
Expressem la nostra solidaritat amb el poble palestí en la seva lluita i aixecament contra l’estat opressor d’Israel i la seva ocupació il·legal.
Rebutgem la manipulació exercida per mitjans de comunicació i organitzacions polítiques que equiparen ambdues bandes i justifiquen l’actuació de les forces militars israelianes.
Reivindiquem el dret a l’autodeterminació del poble palestí, la fi de l’ocupació sionista, el retorn dels refugiats i exiliats i l’alliberament dels presos polítics.
Fem una crida a la joventut treballadora catalana a mobilitzar-se i solidaritzar-se amb el poble palestí des d’una ferma consciència de classe i de convicció antiimperialista per pressionar a les autoritats locals, nacionals i estatals a posicionar-se a favor del poble palestí.

Comitè Executiu de la JCC

15 de maig del 2021

1 de maig de 2021

Manifest Primer de Maig | Lluitem avui pels drets del demà!

Com cada any, aquest Primer de Maig commemorem la lluita de milions de persones treballadores que, arreu del món, pateixen les conseqüències de la dictadura del capital i aspiren a emancipar-se. El Primer de Maig ha estat sempre una data històrica en el calendari d’efemèrides del moviment obrer, ja que ha servit per canalitzar les demandes socials de la classe treballadora: des de la jornada de vuit hores o l’abolició del treball infantil fins a, actualment, la derogació de la Reforma Laboral o la denúncia de l’explotació que exerceix l’economia de plataformes.

Aquest 2021, l’1 de maig arriba en un context de precarietat agreujada per una crisi sanitària que, sense haver assimilat encara la suposada sortida de la crisi del 2008 en benefici de la classe treballadora, servit d’excusa a les patronals i elits econòmiques per apuntalar, encara més, un model de relacions laborals marcadament inestable i que té com principals víctimes a la joventut, les dones i la població migrant.

L’individualisme i egoisme d’aquestes empreses que tenen com a únic interès augmentar el seu marge de benefici econòmic es retrata amb la notícia de fa un parell de dies, que anunciava com Glovo sortia de la CEOE i tenia l’objectiu de crear una nova patronal per escapar de la legislació laboral. Tenim també l’exemple sobre com, durant l’últim any, les empreses que més s’han enriquit han estat les del Big Tech: Amazon, Facebook, Google i Microsoft. Tot mentre la classe treballadora patia les conseqüències econòmiques de la crisi.

Per una banda, el teletreball, lluny de servir d’eina alliberadora, en molts casos ha perjudicat la conciliació de la vida laboral i familiar, amb un descontrol absolut de les jornades laborals. Els ERTO, que han de servir com a mecanisme de manteniment de l’ocupació, s’han utilitzat, per part de moltes empreses, de forma abusiva i en perjudici dels fons públics. Incrementen novament els acomiadaments col·lectius i les patronals defensen descaradament la inaplicació dels convenis i les rebaixes salarials.

D’altra banda, el jovent, que sempre s’ha vist afectat per la contractació temporal, pateix especialment la destrucció massiva de la seva feina mitjançant la finalització dels contractes de treball. L’atur juvenil a Espanya se situa en un 39,9%, encapçalant l’atur juvenil a la UE -en el cas català, l’atur juvenil està al 27,31%-. I, a més a més, té impossibilitada la seva emancipació i el desenvolupament de vides dignes, a causa dels alts preus del lloguer i del nivell de vida. Aquesta incertesa econòmica també ha provocat la proliferació de trastorns mentals sense diagnosticar, a causa d’un sistema sanitari sense recursos i que els deriva directament a llargues llistes d’espera.

Davant d’aquest context, la Joventut Comunista de Catalunya fem una crida a la mobilització permanent als carrers i als centres de treball, a reivindicar l’emancipació de la classe treballadora com a única via per evitar que, cíclicament, el capitalisme trepitgi els drets de la nostra gent per protegir els seus privilegis. I fem una crida activa a la sindicació juvenil, a enfortir les organitzacions sindicals de classe per enfrontar col·lectivament un capitalisme que, un cop més, demostra que és irreformable.

Visca el Primer de Maig i visca la classe treballadora!

Comitè Executiu de la JCC

1 de maig del 2021

13 d'abril de 2021

Per un 14 d’abril que miri a la República del futur

Un 14 d’abril, però de l’any 1931, unes eleccions municipals van acabar de sacsejar un panorama polític que ja de per si es trobava prou convulsionat. La proclamació de la República es va fer poble a poble, ciutat a ciutat, en un degoteig constant de sortides als balcons dels principals ajuntaments de l’Estat espanyol. Aquelles eleccions municipals ens van deixar molt més que nous consistoris: ens van demostrar la voluntat dels pobles de l’Estat, fa ja noranta anys, d’articular un Estat veritablement democràtic que superés el menyspreu i l’oblit al qual el centralisme i la monarquia els havia condemnat i que, alhora, inserís en la vida política a unes classes populars que havien estat privades de qualsevol mena de poder de decisió.

Des de la Joventut Comunista de Catalunya, però, considerem que aquesta data ha estat sovint massa tractada des d’una malentesa memòria, com una rèmora del passat que cal glorificar i romantitzar només a través d’actes i gesticulacions, quan el que cal és recordar-la des de l’acció, des de la praxi, aplicant totes les ensenyances que aquest breu, però poderós, episodi històric ens va deixar. La nostàlgia i al record dels anys previs de la Guerra Civil als quals ens va condemnar el franquisme per allò que va poder ser, però no fou, no ens ha d’impossibilitar mirar cap endavant per construir projectes de futur republicans.

En uns moments com els actuals, on la crisi sanitària, econòmica, social i política ens evoca a uns temps que semblaven passats i obsolets, la II República ens ha de servir, com mai, per dibuixar un futur factible d’esperança. La III República només arribarà si fem front a alguns dels interrogants que més incomoden al Règim del 78, només si ens atrevim a fer front als pilars d’un règim que, avui dia, s’està esquerdant. La crisi territorial, la que més mal ha aconseguit infligir a l’arquitectura constitucional, beu directament d’una crisi de sobiranies mai resolta a l’Estat espanyol, i que ja en temps de la II República només es va poder afrontar parcialment: com dur a terme el millor encaix territorial en un escenari plurinacional d’identitats compartides. Ara que el model autonòmic es demostra clarament insuficient, cal abordar el debat sobre la sobirania amb urgència, i cal fer-ho sobre una concepció àmplia, que permeti una democratització profunda de l’Estat en un sentit territorial i, sobretot, popular.

No podem oblidar, però, tots aquells vessants que també es van intentar solucionar durant la curta experiència republicana i que van constituir reptes per aquest règim nouvingut: la reforma agrària, l’eclesiàstica i la militar. Les conseqüències de no haver aconseguit resoldre aquests conflictes encara les arrosseguem. El règim del 78, com el de la Restauració, ha estat incapaç de fer front als reptes del camp i l’èxode rural després d’anys d’oblit; d’una laïcitat que no s’acaba aplicant i, finalment, d’un exèrcit podrit d’ideologia feixista i reaccionària. Els reptes de l’avui encara continuen bevent dels problemes de l’ahir i l’obertura de nous processos constituents han d’abordar també aquests debats.

El 14 d’abril del 1931 va significar una primavera republicana, la creació d’un horitzó que, mentre permetia dibuixar una esmena a la totalitat al règim vigent, va permetre l’impuls (tot i que sovint massa tímid i canviant) de polítiques públiques que van significar canvis en la vida material del poble. Lluny de mitificar, cal aprendre i treure conclusions de les victòries i derrotes que va significar la instauració de la II República. Recuperar l’esperit dels i les que varen lluitar abans que nosaltres perquè el 14 d’abril de 1931 ens ajudi a construir la (o, més ben dit, les) república del futur.

Comitè Executiu de la JCC

13 d’abril del 2021

7 de març de 2021

Manifest 8M 2021

Aquest dilluns 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, estarà marcat per la pandèmia de la Covid-19. Aquesta ha fet més notable que mai la situació que com a dones i obreres patim dia a dia, tots els dies de l’any, i és per això que un cop més hem de reivindicar el 8M sortint als carrers a fer visible la nostra lluita constant i diària contra tot allò que ens oprimeix.

Totes les crisis socioeconòmiques repercuteixen negativament en la ja de per si difícil situació que vivim les dones obreres en el nostre dia a dia. És per això que, ara més que mai, hem de continuar reivindicant els nostres drets en tots els àmbits de la vida i treballar per un món millor en el qual no se’ns discrimini de cap manera i tinguem dret a una vida plena i digna. Aquesta és una lluita que hem de lliurar diàriament, i que s’ha de traslladar a tots els àmbits de la vida per, al cap i a la fi, prendre consciència col·lectiva i organitzar-nos per poder fer front, unides, a l’opressió.

Durant el confinament, moltes dones es van veure obligades a conviure amb parelles que les maltractaven, famílies que no acceptaven la seva orientació sexual, i molts altres exemples de violència misògina.

L’any 2020, a les llars en confinament, les dones s’han vist forçades a combinar treball (a distància o no) amb cures de menors i fins i tot amb la seva escolarització, cosa que ha esdevingut, en molts casos, impossible, i està resultant en una sobrecàrrega de la feina de les dones. Això ha posat en relleu un cop més el repte de la conciliació laboral i la necessitat de dotar-nos d’eines per emancipar-nos al món laboral i al treball de cures.

L’actual crisi del coronavirus que estem vivint afecta de manera més adversa a les dones que als homes. Els nostres salaris es van veure reduïts en un 14,9% al primer semestre de l’any 2020 a l’Estat espanyol, enfront de l’11,3% que van perdre els homes. Això ha fet augmentar la desigualtat salarial fins al 36,1%, la xifra més alta de la Unió Europea, segons dades de l’OIT (Organització Internacional del Treball).

Segons els últims informes publicats sobre l’impacte a la salut mental de la pandèmia en diferents sectors socials, les dones joves han estat un dels sectors més perjudicats emocionalment. Les causes són diverses, però l’arrel de totes elles no la podem deslligar del sistema capitalista i patriarcal: la precarietat, la incertesa i l’aïllament han fet augmentar el desenvolupament de trastorns com la depressió, l’ansietat i la fatiga.

És necessària una educació que faci del feminisme un pilar fonamental i transversal de la nostra vida quotidiana, no una anècdota o una nota a peu de pàgina. S’ha de lluitar per una educació crítica i transformadora que trenqui amb els rols i estereotips imposats pel sistema cisheteropatriarcal, que visibilitzi la nostra contribució a la història i al conjunt de disciplines acadèmiques i que fomenti una societat més justa i igualitària on la precarietat i el masclisme no tinguin lloc. Alhora, és crucial que els centres i les aules esdevinguin espais segurs i lliures de violència masclista, és per això que és crucial l’efectivitat i el correcte seguiment dels protocols contra la violència masclista ja existents.

Ens solidaritzem amb les nostres companyes de Madrid, a les quals han prohibit sortir a manifestar-se el 8M: si bé és cert que, hem de respectar totes les mesures de seguretat sanitària i no cometre imprudències, resulta indignant que es posi en el punt de mira aquest dia precisament, quan en els últims dotze mesos s’han convocat manifestacions de tota mena, moltes d’elles emparades per l’extrema dreta, i no es va realitzar cap queixa ni prohibició sobre aquest tema.

Aquest 8M tan excepcional hem de posar sobre la taula tots els obstacles i complicacions que les dones obreres hem de combatre. És per això que alcem les nostres veus i protestem: fa molt temps que sofrim tota classe d’abusos en les institucions, l’àmbit familiar, els nostres llocs de treball, les parelles i els nostres cercles socials, i és hora d’alçar la veu, de dir que ja n’hi ha prou, tot organitzant-nos i sortint als carrers. Molta força, companyes!

Comitè Executiu de la JCC

7 de març del 2021

16 de febrer de 2021

La JCC davant dels resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021

El passat 14 de febrer del 2021 es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya que donaran peu a la XIII Legislatura. Aquests comicis, però, seran recordats per haver-se celebrat en un context excepcional marcat per la triple crisi sanitària, econòmica i social arrel de la pandèmia de la Covid-19.

La celebració de les eleccions, doncs, arriba en un moment complex i delicat per la mobilització social, especialment si es considera que la darrera gran mobilització que es va poder realitzar, la manifestació del 8 de març, va tenir lloc fa gairebé un any. El descontentament social, doncs, provocat per la nefasta gestió de la pandèmia que han fet els diferents governs, però atiat per unes condicions de vida que condemnen a la precarietat i a les dificultats, arribava amb molts assumptes pendents a les urnes.

Com sempre, però, el càstig més dur és per les persones joves: més enllà de les conseqüències en la salut mental per no poder socialitzar o no poder gaudir de les formes habituals d’oci, que és on més han volgut posar l’accent uns mitjans de comunicació que no sempre saben (o volen) llegir els fenòmens en la seva globalitat, l’impacte en les condicions materials de vida del jovent a casa nostra ha marcat un abans i un després. Un atur juvenil desbocat, del 40%, que situa a l’Estat Espanyol en un trist lideratge a la UE marca el camí de les dificultats per emancipar-se, per poder pagar un lloguer o per, en definitiva, poder tenir una vida. Malgrat aquest escenari, però, les persones joves hem tornat a ser les grans oblidades d’aquesta campanya.

Malgrat l’acord al qual havien arribat tots els partits amb representació a la cambra, uns polèmics recursos presentats per ciutadans individuals i partits polítics a l’òrbita del PSC van suposar que la campanya engegués motors. Una campanya, però, amb unes coordenades diferents: més enllà de plebiscits sobre la independència, a poc a poc la gestió de la pandèmia guanyava terreny i plantejaven un cos a cos entre Salvador Illa i Pere Aragonès, els cridats a ser hereus de l’hegemonia convergent a Catalunya.

Tanmateix, la jornada electoral ens ha deixat gairebé més elements i incògnites sobre la taula de les que inicialment hi havia:

En primer lloc, veiem amb certa normalitat, tot i que amb molta alarma, els resultats de participació. Aquests comicis s’han convertit en els que han registrat menys participació de la història recent, un 53,54%, el què suposa una diferència d’aproximadament 25 punts respecte de la històrica xifra del 2017, on es va assolir el 79% de participació.

En segon lloc, els resultats deixen moltes portes obertes: si bé és cert que el PSC s’ha erigit en el guanyador en vots, es troba empatat amb escons amb ERC, qui avança a Junts per Catalunya en el lideratge del bloc independentista. Pel que fa a l’aritmètica, i per primera vegada en tot el cicle, l’independentisme aconsegueix sumar majoria en vots i en escons, tot i que l’escenari polític porta a pensar que les sumes poden arribar a ser més complexes, i és que el sobiranisme d’esquerres, gràcies a l’augment d’escons de la CUP i el manteniment d’ECP (ambdós esperonats per la baixa participació) porten al sobiranisme d’esquerres a augmentar el seu pes polític, encara que sigui lluny de la majoria absoluta necessària.

D’altra banda, el desmembrament de Ciutadans i la falta de projecte polític del PP s’han combinat fatalment amb l’alimentació del monstre de l’extrema dreta, la qual cosa ha suposat l’entrada de VOX al Parlament de Catalunya amb 217.883 vots i 11 escons, com a quarta força política de la cambra. Això sí, aquesta no és l’única dada preocupant sobre l’extrema dreta a casa nostra: VOX s’ha convertit en el segon partit amb l’electorat més jove (un 20% del seu electorat) pel darrere de la CUP, canalitzant el vot d’extrema dreta, però també el del descontentament social i el de les primeres polititzacions.

Aquí, per tant, trobem els deures pendents de l’escenari postelectoral: més enllà dels pactes de govern, caldrà centrar gran part de l’acció i del compromís polític en la creació d’un cordó sanitari contra VOX, per tal d’aïllar-lo. Però no només això: les organitzacions polítiques juvenils d’esquerres han d’obrir un període d’anàlisi per entendre els motius pels quals una força com VOX s’ha convertit en una opció de vot pels i les joves del nostre país, entenent la necessitat de teixir xarxa contra el feixisme més enllà de paraules i consignes buides. Per això, des de la Joventut Comunista de Catalunya emplacem a obrir espais de diàleg, d’escolta activa, de col·laboració i d’organització amb la resta d’entitats juvenils per tal d’enfortir el cordó sanitari social a l’odi i la violència de l’extrema dreta.

Contra el feixisme, ni un pas enrere!

Comitè Executiu de la JCC

16 de febrer del 2021

17 de desembre de 2020

Defensem el model d’immersió lingüística com a eix vertebrador d’una societat catalana democràtica i inclusiva

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acaba de sentenciar que un dels pilars de la convivència a Catalunya d’ençà de la recuperació de la democràcia, el sistema d’immersió lingüística present a les escoles, ja no és vàlid segons els seus principis judicials. Ho ha fet en un gest de clara asincronia amb la realitat: amb l’aprovació de la nova llei educativa, la LOMLOE, que garanteix la immersió lingüística, aquesta resolució quedarà en paper mullat. Tot i això, cal denunciar l’enèsim intent per part del sistema judicial del Regne d’Espanya de dinamitar la convivència a Catalunya, tot instrumentalitzant el sistema educatiu mitjançant l’interès partidista de qui viu, políticament, de trencar ponts bastits des del sacrifici i l’esforç de generacions passades i presents.

Aquesta resolució, publicada avui pel TSJC, es dona en resposta a un recurs imposat per l’Advocacia de l’Estat el 2015, sota el govern del Partit Popular, i obliga a impartir un 25% de les classes en llengua castellana a Catalunya, de manera efectiva i immediata. Aquesta decisió, si bé quedarà superada per la nova llei educativa, posa pressió sobre el que ha estat un model d’èxit educatiu i social, la immersió lingüística catalana iniciada a principis de la dècada dels vuitanta del segle passat. L’escola ara com ara no necessita més pressió, ja en té prou amb donar una resposta, amb pocs recursos, a una de les pitjors crisis socials que hem viscut com a societat, la de la pandèmia provocada per la covid-19.

El model d’immersió lingüística català és un model d’èxit contrastat, reconegut per instàncies internacionals i palpable en el dia a dia de la societat catalana. Aquest model garanteix la cohesió social i anul·la la segregació per raó de llengua, promovent que, en acabar l’escolaritat obligatòria, les persones escolaritzades parlin, llegeixin i escriguin en català, castellà i altres llengües en molts casos, així com es relacionin mitjançant aquestes llengües de manera normalitzada. El model d’immersió lingüística català és una plataforma de justícia social que permet a tothom a accedir, en condicions d’igualtat, al món social i laboral.

En aquest sentit, Comunistes de Catalunya i la Joventut Comunista de Catalunya volem expressar amb rotunditat i convicció que:

No permetrem que la política educativa catalana sigui segrestada per un poder judicial que participa activament de la campanya de desprestigi de la convivència a Catalunya, per un TSJC que fa política a través de les seves resolucions judicials obeint les directrius d’alguns partits polítics que viuen de la confrontació. Farem fora les mans dels jutges imparcials i partidistes del Regne d’Espanya de la política educativa del poble català.

Denunciem amb energia la instrumentalització política per la via judicial del nostre sistema educatiu públic. Aquesta instrumentalització no és més que un intent d’enderrocar els pilars de la societat catalana per recollir-ne les restes en forma de rèdit electoral. Prou instrumentalitzar la política educativa!

Aquesta ofensiva judicial contra el model de convivència a Catalunya s’emmarca en una ofensiva més extensa contra les sobiranies dels diferents pobles del Regne d’Espanya. En aquest sentit, considerem que és urgent, necessari i inajornable que totes les forces peninsulars sobiranistes s’aglutinin en un bloc social i polític en defensa de l’exercici de la sobirania dels diferents pobles ibèrics, començant per la defensa de l’educació pública inclusiva i democràtica fins a l’enderrocament del règim borbònic espanyol i l’obertura d’un procés constituent sobre la base de relacions fraternals d’amistat, de cooperació i de solidaritat.

Joventut Comunista de Catalunya

Comunistes de Catalunya

7 de desembre de 2020

2020: La joventut sobrevivint a la pandèmia i al capitalisme. SOCIALISME O BARBÀRIE!

20 Organitzacions Juvenils Comunistes europees ens vam reunir en el 103è aniversari de la Gran Revolució Socialista d’Octubre en la “Trobada Online d’Organitzacions Juvenils Comunistes Europees per Compartir Experiències” i vam intercanviar les nostres experiències sobre la lluita de la joventut durant la pandèmia de la COVID-19.

Des de l’esclat de la pandèmia, els treballadors de tot el món s’enfronten a nombrosos atacs als seus drets. El dret a la sanitat està sent destrossat pels governs capitalistes, que estan fomentant la indústria de la sanitat privada en lloc de la sanitat pública. El dret a l’educació se subestima per les polítiques que manquen de planificació, treballen en favor de l’educació privada com a sector econòmic, i destinen fons insuficients per a les escoles públiques. Els drets a l’habitatge, la cultura i l’esport s’enfronten també a atacs similars. Aquests problemes no són nous i no es van iniciar amb la COVID-19. El paper jugat per la pandèmia ha estat exposar-los encara més clarament.

Mentre els països capitalistes van fracassar en la satisfacció de necessitats per a una vida humana i saludable per als seus pobles, el gran èxit de Cuba, un país sota bloqueig estatunidenc durant gairebé 62 anys des de la Revolució, porta esperança a la nostra lluita.

Les organitzacions juvenils comunistes a Europa lluitem contra les polítiques antipopulars que van aprovar els governs després de l’esclat de la pandèmia i denunciem tots els atacs comesos amb l’excusa de la pandèmia per agreujar l’explotació. Rebutgem l’estancament imposat a la classe obrera i la joventut: treballar en pobres condicions sanitàries o morir de fam en les files dels aturats. Exigim que el pressupost estatal s’utilitzi per a les necessitats contemporànies del poble treballador i no per salvar o enriquir encara més als monopolis capitalistes. Cridem la joventut a alçar-se contra els esforços de la burgesia de col·locar el llast de la crisi econòmica capitalista a les espatlles de la classe obrera.

En l’aniversari de la Revolució d’Octubre i enmig d’una feroç pandèmia, mentre s’aprofundeix cada vegada més la competència entre països imperialistes, les organitzacions juvenils comunistes europees sotasignades enfortim la nostra solidaritat i ens mantindrem fermes en la nostra determinació que l’únic camí per treure a la humanitat de la crisi econòmica i sanitària actual és el socialisme.

Signants

Joves Socialistes del Partit Socialista Obrer de Croàcia
Organització Juvenil Democràtica Unida, EDON
Unió Juvenil Comunista, KSM
Moviment dels Joves Comunistes de França
Joventut Socialista Obrera Alemanya, SDAJ
Lliga Juvenil Comunista de Gran Bretanya
Joventut Comunista de Grècia, KNE
Moviment Juvenil Connolly, CYM
Front de la Joventut Comunista, FGC
Moviment de la Joventut Comunista, CJB
Joventut Comunista Portuguesa, JCP
Unió de la Joventut Socialista, UTS
Unió de la Joventut Comunista Leninista de la Federació Russa, LKSM RF
Lliga de la Joventut Comunista Revolucionària (Bolxevics), RKSMb
Lliga Juvenil Comunista de Iugoslàvia, SKOJ
Col·lectius de Joves Comunistes, CJC
Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya, UJCE
Joventut Comunista de Catalunya, JCC
Joventut Comunista de Turquia, TKG
Joventut Comunista d’Àustria, KJÖ

22 de novembre de 2020

Revoluciona’t, el concurs de bandes de la Joventut Comunista de Catalunya – 2ª edició

El Concurs de bandes Revoluciona’t és un projecte de la Joventut Comunista de Catalunya, a continuació s’exposen les bases que totes les participants han d’estar disposades a complir:

1- Definició

El concurs de bandes Revoluciona’t té com a objectiu la promoció de la música i creativitat de la joventut catalana, alhora que es busca la interrelació amb una cultura política participativa i un oci alternatiu que situï la cultura com a bé social del poble en contraposició a la visió de la cultura com a bé econòmic a favor del teixit empresarial.

El concurs tindrà lloc en format digital en el compte d’Instagram de la JCC, entre el 22 de novembre i el 13 de desembre.

1.1- Format concurs

Les persones participants han d’elaborar una melodia/cançó amb una durada de 30 segons a 1 minut on s’inclogui la paraula Revoluciona’t, que hauran de publicar com a publicació al feed del seu compte d’Instagram etiquetant el compte de la JCC (@joventutcomunistacat) i enviant un missatge directe (DM) confirmant la seva participació, les votacions es faran mitjançant una enquesta al canal de Telegram.

1.2- Participació

Les condicions de participació són:

30 segons a 1 minut de cançó de qualsevol estil i gènere musical.
incloure la paraula Revoluciona’t.
publicar el vídeo al feed de la participant.
etiquetar a @joventutcomunistacat en la publicació de la cançó.
el compte de la participant ha de ser públic.
el vídeo ha de ser gravat en format horitzontal.
confirmació de la participació enviant un DM a @joventutcomunistacat i enviant el vídeo i les dades de la persona/es concursant/s per mail a jcc@jcc.cat.
cessió dels drets d’imatge i difusió de la cançó creada pel concurs.
tenir entre 14 i 30 anys (nascudes entre 2006 i 1990). Si s’és menor de 18, s’haurà d’aportar una autorització paterna/materna o del/la tutor/a legal, que es posarà en disposició en cas de ser necessària.
les participants podran prendre part del concurs tant a títol individual (solistes) com a títol col·lectiu (grups/bandes).
complir amb els terminis marcats.
quedarà exclosa la participació d’aquelles que interpretin lletres masclistes, LGTB-fòbiques o racistes.
per a poder optar al premi és necessari complir amb tots els requisits i l’establert a les bases.
la composició ha de ser en català.

1.3- Funcionament

1.3.1- Període publicació

El període de publicació de les cançons s’iniciarà el 22 de novembre a les 00:00 i acabarà el divendres 11 de desembre a les 23:59.

1.3.2- Votació

Les votacions s’iniciaran dissabte 12 a les 20:00 i finalitzaran a les 20:00 del diumenge 13 de desembre, mitjançant:

Enquesta per Telegram al canal de la JCC https://t.me/JoventutComunista .

1.3.3- Resultat concurs

S’anunciarà el guanyador/a a les 21:00 pel compte d’Instagram de la JCC.

La JCC es posarà en contacte amb el guanyador per la via que escaigui

1.4- Premi

El grup/solista que obtingui més vots serà el guanyador del concurs. El premi consistirà en l’elecció d’una de les dues opcions valorades entre 200 € i 300 €:

Gravació d’un videoclip d’una cançó (attrezzo i edició inclòs; 1 hora a plató; 1 hora a exteriors). Implica tenir una cançó prèviament gravada.
Gravació d’una cançó en estudi (gravació, mescla, masterització).

2- Comportaments

Com a espai comunista i amb coherència amb el nostre protocol antiagressions (que podeu consultar aquí), quedaran exclosos grups que interpretin lletres masclistes o LGTB-fòbiques o que portin a terme aquestes actituds en el concurs.

3- Altres disposicions

Les bases del concurs podran ser modificades per l’organització si escau, notificant als participants d’aquest.