La JCC proposa una tardor de mobilitzacions estudiantils, que s’acabin transformant en un catalitzador del malestar de la joventut de les classes populars, i sigui la punta de llança d’un nou cicle mobilitzador
La Joventut Comunista proposa centrar les mobilitzacions en la rebaixa d’un 30% de les taxes universitàries, i en la gratuïtat de la Formació Professional
Resum de l’Informe Polític aprovat per consens en la darrera reunió del Comitè Central.
Després d’una campanya amb unes altes expectatives, el 26J vàrem patir un bany de realisme. Els resultats no eren els esperats, i a més, es van perdre vots. Segons els primers anàlisis, Unides Podem hauria perdut vots allà on IU és més forta electoralment. Així doncs, la volatilitat del discurs dels dirigents de Podem en campanya hauria fet restar aquells vots amb una clara identificació ideològica, mentre que no hauria aconseguit atreure a sectors encara no convençuts pel canvi. A Catalunya, En Comú Podem es manté amb els mateixos escons però perd al voltant de 80.000 vots. Els vots perduts tant a casa nostra com a Espanya han anat directament a l’abstenció. Així doncs, no s’ha pogut mobilitzar el vot ja obtingut en les anteriors, ni molt menys s’ha pogut atreure nous suports.
L’estratègia de la unitat popular, tal com la vàrem definir en la II Conferència Nacional, continua sent de gran actualitat. D’una banda, necessitem un nou espai que articuli les reivindicacions i demandes de les classes populars. De l’altra, hem vist les limitacions de centrar tots els esforços en les batalles electorals. També, hem pogut veure la tendència a cooptar quadres dels moviments socials per a les institucions, pel que els moviments socials han quedat coixos. Així doncs, la confluència ha d’anar més enllà dels acords electorals, i s’ha de transformar en un instrument d’articulació político-social d’organitzacions populars i activistes socials, en el que existeixi un equilibri entre l’acció social i política. Pel que fa a la joventut, reafirmem la nostra voluntat que existeixi un àmbit de debat i coordinació juvenil integrat en el nou espai popular, nacional i democràtic que volem construir. No es poden extreure les causes dels resultats electorals a un hipotètic fracàs de la estratègia de confluència. En qualsevol cas, es tracta d’una acumulació d’errors estratègics que venen d’antic, i que tenen a veure amb la manca de voluntat de les organitzacions polítiques per desenvolupar un treball d’articulació social, és a dir de creació de poder popular, i la seva posterior transformació en articulació política i creació d’unes noves institucions de poder polític i econòmic.
Des de la JCC hem de desenvolupar un anàlisi sobre els escenaris que vindran, i marcar les línies d’actuació. Així doncs, com ja vàrem analitzar en anteriors ocasions, i donats uns resultats tant similars als del 20D, avui no és possible un govern realment progressista, que implementi una política de recuperació de drets, i d’avenç en les condicions de vida de la classe treballadora. A data d’avui no estan clares les aliances de govern, però les línies polítiques marcades per la oligarquia i les institucions europees continuen essent les mateixes: assegurar l’increment dels marges empresarials, tot retallant 10.000 milions d’euros per tal d’aprimar l’Estat. Aquestes retallades, com no, aniran segurament als serveis públics com l’educació o la sanitat. D’altra banda, s’esperen nous atacs a les condicions de treball, amb la intenció d’augmentar la precarietat i enfortir el poder ja absolut de la patronal als centres de treball. Tampoc podem oblidar la nova ofensiva que es pot donar en el terreny democràtic i nacional. Avui es donen les condicions per a que el PP i C’s siguin les forces clau de govern. Així doncs, les perspectives dels propers mesos són de resistència als nous atacs.
Els resultats del 26J han demostrat que les estratègies de guerra llampec només serveixen quan existeix una maquinària prou potent, i quan la societat està preparada per recolzar-nos. Així doncs, hem pogut veure com l’arribada al govern de l’Estat no és possible mitjançant una campanya electoral, ni mitjançant una tàctica comunicativa que es modula en base a l’estat d’ànim de les masses, o al sentit comú imperant en un determinat moment. Cal treballar en els propers anys per construir una societat preparada i animada a desenvolupar uns canvis polítics i socioeconòmics estructurals.
Pel que fa a la joventut, cal seguir treballant per organitzar-la allà on viu els conflictes que genera el capitalisme. Per tant, cal rearticular el moviment estudiantil en base a noves mobilitzacions, en las que l’accés als estudis sigui l’eix vertebrador. La JCC proposa, doncs, una tardor de mobilitzacions estudiantils, que s’acabin transformant en un catalitzador del malestar de la joventut de les classes populars, i sigui la punta de llança d’un nou cicle mobilitzador que posi les condicions de vida de la gent treballadora en el centre de l’agenda política. És evident que la població estudiantil té una gran majoria de joves que no provenen de la classe treballadora, però és precisament la dificultat en l’accés a l’educació superior el que pot fer connectar el moviment estudiantil amb les capes joves de la classe treballadora. Per tant, la JCC proposa centrar les mobilitzacions en la rebaixa d’un 30% de les taxes universitàries, i en la gratuïtat de la Formació Professional. Tanmateix, aquesta mobilització també ha de connectar amb professors i PAS, així com ho ha de fer amb la comunitat educativa. Així doncs, cal iniciar les mobilitzacions estudiantils al novembre, tenint present que pel calendari acadèmic només és possible convocar mobilitzacions solvents al novembre, al febrer i al maig.
D’una altra banda, també s’ha d’organitzar les lluites als barris. Primerament, les tasques prioritàries per al curs vinent tindran a veure amb l’extensió de la mobilització estudiantil que proposem, portant la convocatòria als centres d’educació secundària i professional de tot el territori. Així mateix, proposem portar aquesta mobilització al moviment veïnal, i a tots els moviments socials, així com espai de poder popular. A més, cal reforçar les assemblees de barris, assemblees de joves, casals de joves, i els diferents espais de resistència i solidaritat popular com la PAH, la XSP, etc. La JCC, doncs, continuarà impulsant espais d’organització juvenils als municipis i barris on tenim presència, tot fomentant la creació i difusió de cultura popular, transformant les noves formes de socialització, de comunicació i consum cultural en eines d’organització popular i transformació social.
