Comunicat #BlocJove8M. Les joves fem front al patriarcat: aquest 8M sortim totes als carrers!

El pròxim 8 de març, tornem a sortir als carrers per commemorar un dia històric pel moviment feminista i pel moviment obrer: el Dia de la Dona Treballadora. Any rere any, el 8M ha sigut un dia de memòria i de lluita de totes aquelles dones que van lluitar pels drets que tenim actualment, un dia de record d’aquelles conquestes que es van aconseguir gràcies a la incansable lluita de milers de dones que van defensar la seva emancipació als carrers, als seus llocs de treball i a les seves cases.

Però alhora, el 8M és també un dia de reivindicació de tot el que ens queda encara per guanyar: la reivindicació principal de la vaga de 2019 fou denunciar la violència masclista (en totes les seves formes: física, psicològica, econòmica i sexual), però, alhora, la precarietat, l’escletxa salarial i l’assetjament sexual també foren claus en la construcció del discurs de la vaga feminista.

L’any 2019 va acabar amb més de 50 feminicidis oficials però en el que portem de 2020, ja en són 12. La violència cap a la dona té moltes cares i encara que l’assassinat i la violació siguin les més visibles, aquesta es basa en una sèrie de comportaments masclistes amagats i invisibilitzats que sustenten tot l’aparell sistèmic del patriarcat.

Els rols de gènere marquen la vida de nenes i joves, aquests els marquen com han d’actuar i viure: passivitat, empatia, obediència, fragilitat, submissió. Són trets que des de nenes se’ns inculca i que van modelant la personalitat mentre creixem. És per això que, des d’una educació crítica i transformadora, s’ha de treballar per impulsar plans d’estudi i mètodes de docència que trenquin amb l’educació reaccionària i patriarcal que ens imposa el sistema.

En el món educatiu, a més, existeix un important biaix de gènere en l’accés a l’educació superior: les dones són el 62% de la totalitat de la població universitària, però aquesta majoria no es reprodueix en la docència, en què la presència femenina cau al 40%. La presència femenina als plans docents -universitaris i d’educació obligatòria- és també mínima: les dones a la ciència i a la història queden, normalment, relegades a un segon pla -per no dir, eliminades en molts casos-. Les bibliografies solen estar masculinitzades i la perspectiva de gènere se sol tractar en assignatures especialitzades en la qüestió.

En el cas de la Formació Professional, al curs 2015-16 les dones representaven el 42,2% de l’alumnat de Graus Mitjans i el 45,9% de Graus Superiors. S’ha de remarcar que la presència femenina en cursos en línia augmenta al 59,8%, podent considerar l’impacte del treball de cures i les dificultats de conciliació familiar amb els estudis en les dones treballadores. De la mateixa forma que en el cas de la Universitat, hi ha sectors molt feminitzats: els d’Imatge Personal i Serveis Socioculturals i a la Comunitat. Aquest biaix de gènere en l’elecció dels estudis ens recorda, un cop més, com tot l’aparell del sistema ens condiciona en el món acadèmic i laboral.

Aquest biaix de gènere està marcat alhora pel biaix de classe que estructura les relacions socials a l’actual sistema capitalista: les dificultats de conciliació laboral (molt relacionat amb el terra enganxós), l’escletxa salarial, les discriminacions sexistes a l’hora d’assumir tasques de responsabilitat i la barrera de classe que dificulta l’accés marquen també l’accés de les dones treballadores a l’educació superior.

El panorama del món laboral post-reforma laboral i arran les conseqüències del neoliberalisme en la nostra economia és ja devastador, però si, a més, analitzem quina és la situació de la joventut -i concretament dones, migrades i LGTB- la situació empitjora. A dies d’ara, sembla que ser jove és sinònim de precarietat: només el 19% de la població menor de 30 anys està emancipada -pels joves treballadors, el lloguer suposa un 105% del seu salari-, les feines feminitzades són de les més precàries -com per exemple les treballadores de la neteja o de cures de persones dependents- i a això se suma la bretxa salarial. Finalment, cal remarcar que dins del col·lectiu LGTB, les dones trans són de les que més pateixen l’exclusió, tenint als riscos de marginalitat, altes taxes d’atur i una extrema precarietat.

Entenem que, com a dones joves i treballadores, necessitem una estratègia unitària per part del conjunt del moviment juvenil (sigui polític, sindical, educatiu o cultural) i que per fer d’altaveu de la veu juvenil necessitem anar totes a una. És per això que, aquest any, diverses organitzacions juvenils hem decidit formar un bloc jove unitari per la manifestació del 8 de març.

Per un 8M. Per la memòria de les que van ser i per la lluita pel futur de les que som i seran. Si ets jove i feminista, vine al bloc jove unitari de la manifestació del 8M!

Escola Lina Ódena 2020. Perquè la pitjor lluita és la que no es fa.

Lina_Ódena_cabecera


La formació és una arma imprescindible amb la qual ens hem de dotar per a fer front a les lluites dels nostres temps. Per això des de la Joventut Comunista de Catalunya organitzem una nova edició de l’Escola Lina Ódena, un projecte obert a tothom per a la formació de joves compromeses i compresos amb les lluites de la joventut.


Programa de l’Escola

 

Divendres 31 de gener

Seu de Comunistes de Catalunya (C/Liuva 39, Barcelona) [Com arribar?]

16h-17:30h. Ludopatia i joventut obrera.

Amb Francesc Perendreu, d’ACENCAS (Associació Centre Català d’Addiccions Socials).

18h-19:30h. Taula rodona de dones migrades.

Amb Ana Surra, senadora d’ERC-Sobiranistes i de República para Tod@s, Arelis Díaz, de l’Asociación de Mujeres Migrantes en Catalunya i Anabel Intriago, de l’Asociación de Ecuatorianos en Catalunya.

19:45h-20:45h. Taula rodona de revistes juvenils.

Amb la participació de El Fáctico, Revista Maig, Debats pel Demà i Catarsi.

 

Dissabte 1 de febrer

Seu de Comunistes de Catalunya (C/Liuva 39, Barcelona) [Com arribar?]

10h-11:30h. Iniciatives locals sostenibles.

Amb Jennifer Coronado, d’Espai Ambiental i militant de Comunistes de Catalunya i Arnau Piqué, d’Enginyeria Sense Fronteres.

12h-13:30h. Crisi i límits del capitalisme.

Amb Francisco Navarro, del Seminari Taifa.

15h-16:30h. Taller de lectura sobre Gramsci.

Amb Joan Tafalla, historiador, expert en l’estudi de Gramsci i militant de Comunistes de Catalunya. La seva última publicació és el compendi “Qui vol el fi, vol els mitjans”.

17h-18:30h. L’educació en el capitalisme i en socialisme.

Amb Adelina Escandell, senadora d’ERC-Sobiranistes, presidenta de la Fundació l’Alternativa i militant de Comunistes de Catalunya.

19:30h-20:30h. Ruta: dones de la Barcelona obrera i revolucionària.

Amb Sofía Lorenzo, militant de la JCC.

 

Formulari d’inscripció

Si estàs interessat o interessada a assistir a l’Escola o a alguna de les xerrades, pots inscriure’t en el següent formulari: Formulari d’inscripció a l’Escola Lina Ódena 2020

Comunicat 25N: Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona

Com tots els anys, el 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, sortirem a manifestar-nos contra la violència masclista que cada dia rebem les dones en diferents àmbits de la nostra vida, des de les formes més subtils fins a les més extremes. El patriarcat es construeix des de les expressions més aparentment innòcues, que es van acumulant i donant lloc a unes dinàmiques que acaben col·locant-nos sempre a les dones en el blanc d’actituds i comportaments violents.

A principis d’aquest mes, la Delegació del Govern Espanyol per a la Violència de Gènere havia comptabilitzat 50 assassinats de dones a les mans de les seves parelles o exparelles en tot l’Estat espanyol, aconseguint ja així la xifra que ens va deixar 2018.

No podem deixar de subratllar la greu amenaça que suposa per a nosaltres, com a dones obreres, l’arribada d’un partit com Vox a la tercera força política. Vox combina totes les postures reaccionàries que la dreta fa dècades que enarbora com a senyal d’identitat, i ara d’una forma molt més embravida i descarada. L’emblanquiment del seu ideari per part dels mitjans de comunicació, amb el consegüent altaveu i plataformes mediàtics que això els suposa, ha aconseguit que posicions obertament masclistes, LGBTfòbiques i racistes siguin considerades una opció política més i no un enorme atemptat contra els drets fonamentals dels éssers humans. Un dels punts del preacord de PSOE i Unidas Podemos és l’establiment de polítiques feministes que permetin “garantir la seguretat, la independència i la llibertat de les dones” centrant-se en qüestions com l’elaboració d’una Llei d’igualtat laboral o la lluita contra el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. Ens queda esperar que això no es quedi en simples paraules buides i que en el futur pròxim vegem que de debò es prenen mesures per a combatre sense miraments el masclisme amb el qual convivim cada dia.

En els últims temps, hem vist com es deslegitimava la lluita feminista més encara del que ja es va intentar deslegitimar en el passat. S’han propagat discursos racistes i xenòfobs disfressats d’una suposada “preocupació per la dona”, com quan membres de Vox diuen que la majoria d’agressions sexuals en l’Estat espanyol són comeses per immigrants, cosa que és falsa i que hauria de ser combatuda com la propaganda racista i reaccionària que és. L’imaginari col·lectiu es crea a partir dels relats mediàtics, construïts, com no podia ser d’una altra forma en la societat masclista en la qual vivim, en funció d’uns interessos patriarcals que generen tota mena de violència cap a les dones.

Per desgràcia, recentment han saltat a la palestra diversos casos de violència masclista que per la seva gravetat han generat una gran resposta pública. Banalitzar-los i fer d’ells un circ mediàtic és també una forma de violència masclista, ja que estableix la base perquè agressions sexuals, violacions i feminicidis siguin tractats com un tema d’entreteniment massiu més.

Ens agradaria assenyalar, a més, que avui, 20 de novembre, se celebra el Dia de la Memòria Trans. En aquesta data es commemora l’assassinat de Rita Hester, una dona trans afroamericana, en Allston, Massachusetts, el 20 de novembre de 1998. Això serveix com a trist recordatori que les violències masclistes no fan sinó augmentar en intensitat en els col·lectius de dones més marginats i desfavorits i que resulta imprescindible lluitar perquè no es cometi ni un sol delicte d’odi més.

Des de la JCC continuarem treballant per portar el nostre feminisme revolucionari i de classe a tots els racons en els quals com a dones de la classe proletària necessitem que estigui present. En els nostres llocs de treball, les nostres aules, les nostres famílies, les nostres parelles, els nostres cercles d’amistats, les nostres formes d’entreteniment, els nostres espais de militància política i social: la violència masclista no és qüestió de broma i lluitarem tot el possible per a erradicar-la d’una vegada per sempre.

Força i ànim en la lluita!

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

20 de novembre de 2019

Un mes de mobilitzacions i això no s’atura. Comunicat de la JCC respecte al darrer mes de mobilitzacions, els resultats electorals i la proposta de Govern progressista.

Fa un mes que rebíem la “Sentència del Procés”, sentència que com vam analitzar al darrer comunicat de la JCC del 21 d’octubre de 2019 representa la fi d’un cicle polític a Catalunya i a l’Estat Espanyol, cicle que compren els fenòmens del 15-M i l’1-O, cicle on es dóna una breu crisi de règim i avui dia vivim el tancament d’aquesta crisi.

Les mobilitzacions arreu del territori de Catalunya, i de la resta de l’Estat Espanyol, han estat enormement massives. En aquest sentit volem destacar especialment les mobilitzacions de Tsunami Democràtic i l’Acampada Universitat. El jovent organitzat ha sabut donar resposta a la necessitat de mobilització que els i les joves havien demostrat en els dies posteriors a la sortida de la Sentència.

L’Acampada ha trencat la normalitat política i social amb què alguns actors polítics volen assimilar la sentència, supeditant-se a la crida a l’ordre del Règim del 78. Creiem que l’Acampada ha aconseguit situar elements de mobilització destacables com: l’apropiació popular de la Plaça Universitat davant de la campanya electoral del bloc conservador, PP, Cs i VOX; l’exitosa programació d’activitats formatives i reivindicatives, com les accions contra les empreses d’apostes o aturar desnonaments; i per últim, la recaptació d’aportacions voluntàries fer la caixa de resistència en suport dels i les presses polítiques de les mobilitzacions contra la sentència. Celebrem doncs la capacitat amb la qual els i les joves s’han organitzat, han treballat democràticament a l’Acampada i han actuat amb unitat d’acció davant aquesta resposta a la Sentència, considerem aquesta acampada una victòria del sobiranisme popular.

Lamentem les crítiques que ha rebut l’Acampada Universitat. Per una banda, és curiós com des dels mitjans de comunicació s’ha criticat alhora la mobilització desorganitzada del jovent i l’organitzada, assumim que la crítica és a la mobilització juvenil, pel seu caràcter de classe, el de la classe treballadora. Els mitjans de comunicació fan una defensa acèrrima dels interessos de classe dels seus amos, les classes dominants. També, lamentem les crítiques partidàries que ha rebut des de sectors molt concrets vinculats a l’independentisme i el federalisme més reaccionaris, hem viscut com l’Acampada rebia crítiques per ser massa poc independentista o per ser massa poc combativa, assumim que la crítica d’aquests actors és una crítica en clau partidària i electoralista, s’oposen a la idea que pugui existir a Catalunya un front d’esquerres ampli, de caràcter independentista i, especialment, sobiranista que reculli les lliçons del 15-M, les vagues generals del 29-M i 14-N, i l’1-O. Aquests sectors volen una polarització de la classe treballadora de Catalunya en l’eix nacional, traint un dels valors fundacionals del PSUC històric: “és català qui viu i treballa a Catalunya”.

El dia 10-N vam arribar a la reedició electoral de les Eleccions Generals de l’Estat Espanyol, després dels intents fallits per formar govern per part de Pedro Sánchez i del PSOE. Els resultats d’aquesta reedició electoral vénen marcats per una petita modificació dels blocs que formen el Congrés, on destaquem un notable augment dels diputats de partits d’àmbit no estatal i un gran trasbals de vot dins el mateix bloc conservador que s’ha radicalitzat i una substancial modificació dels blocs que formen el Senat on el PSOE ha perdut la majoria absoluta.

Celebrem l’augment de la presència dels partits d’àmbit no estatal al Congrés, que ajuden a trencar el bipartidisme a l’Estat i el règim territorial estancat actual. Especialment, celebrem l’entrada al Congrés de BNG i CUP, la victòria d’ERC-Sobiranistes a Catalunya i la consolidació de Bildu amb el seu grup parlamentari. A Catalunya, celebrem que es manté el vot en clau progressista, federalista o sobiranista. En aquest sentit, analitzem que el PSOE i Unidas Podemos no han aconseguit la capitalització del vot progressista arreu de l’estat, que migra cap a partits d’àmbit no estatal. També, constatem que s’inverteix la dinàmica pròpia de l’auge de Podem i les confluències “del canvi”, juntament amb Cs, a diferència del passat cicle electoral on vam viure una baixada dels partits clàssics i una davallada al Congrés de partits d’àmbit no estatal.

Sobre l’augment parlamentari de VOX volem fer diverses consideracions. En primer terme, condemnem rotundament el blanquejament de forces d’ultradreta per part dels mitjans de comunicació, sobredimensionant les aparicions de VOX i normalitzant el seu racisme i feixisme com si fossin propostes a debat en una societat “democràtica”. En segon terme, constatem que VOX no aconsegueix arrelar en el vot de classe treballadora, la composició de classe del vot a VOX està clarament correlacionada amb la petita i mitjana burgesia, encaix natural amb les seves connotacions feixistes, però també arrelada en els terratinents i en part de l’aristocràcia. Així mateix, volem fer una consideració, en clau programàtica, sobre l’ascens de VOX: aquest no ha estat un augment del vot a la dreta, sinó un trasbalsament entre els vots de partits de dretes.

Per explicar això últim cal remuntar-se a l’aparició de Cs, on la crisi política del PP per casos de corrupció van deixar una disputa per l’hegemonia del bloc conservador a l’Estat, i conjuntament amb la contradicció a l’eix nou-vell de la política Estatal, similar a l’aparició de Podemos, van la resposta a l’ascens de Cs a l’anterior cicle electoral. En aquest cicle, Cs en comptes de plegar-se davant els interessos del règim i pactar amb el PSOE per fer un govern de coalició que defensés els interessos de l’IBEX35 va optar per seguir pressionant en aquest eix i, alhora, va implicar-se en una lluita de desgast per l’hegemonia del bloc conservador incentivant el discurs d’unitat territorial i d’odi envers les diferents nacions que conformen l’Estat. Tot això va fer que els altres dos actors del bloc conservador li fessin una pinça considerable a Cs; el PP té una proposta molt més nítida en l’eix esquerra-dreta, amb una política neoliberal ben definida, i VOX té una proposta en l’eix unionista-sobiranista molt definida i molt més ultranacionalista que Cs. Analitzant que VOX que té un discurs més nítid en tots els sentits de la dreta i el blanquejament i promoció que ha tingut als mitjans de comunicació, trobem l’explicació a aquest auge; que lamentem i que combatrem amb tota la nostra força.

Aquesta darrera setmana, ens hem trobat amb la proposta de l’anomenat “govern progressista” de la mà del PSOE i Unidas Podemos. Rebem aquesta notícia amb baixes expectacions i reconeixem l’ínfim marge amb el qual podrà ancorar una proposta econòmica i social per la classe treballadora. Entenem que el PSOE està altament pressionat per la Troika europea per aplicar paquets de retallades per cobrir el deute de l’Estat, i en aquest petit marge de maniobra se’ns ofereix aquesta proposta de govern. A més, des de Catalunya no podem veure amb bons ulls aquest acord amb el PSOE, pacte que presenta Catalunya com a part del territori estatal “un problema de convivència” i no com un conflicte de sobirania i llibertats, al que cal trobar solucions polítiques i no judicials i repressores. No oblidem, que el PSOE ha reprimit al nostre poble amb la mateixa duresa que ho va fer el PP.

Finalment, considerem que un possible govern de la mà del PSOE i Unidas Podemos pot suposar, definitivament, el tancament de la crisi de règim, amb l’entrada de Podemos (que venia a impugnar el Règim del 78) dins un govern amb el garant del règim el PSOE. Tanmateix, aquest govern pot representar una sortida de compromís davant la radicalització del bloc conservador i l’ascens de les propostes d’ultradreta. D’accedir a no tancar la porta al diàleg amb Catalunya, amb gestos considerables cap als presos polítics, entre altres, considerem que Sobiranistes no ha d’oposar-se a què es pugui formar aquest govern.

Animem al jovent de classe treballadora a organitzar-se, perquè si ens quedem aturades, el Règim del 78 no es mourà ni un pèl, per una joventut alegre i combativa, afilia’t a la JCC!

¡No pasarán!

Comitè Executiu de la JCC

19 de novembre de 2019

Viure és lluitar! Valoració de la JCC davant de la resposta a la sentència

Fa just 7 dies que rebíem la impactant, però esperada, sentència que posava punt final a un cicle polític a Catalunya conegut com a “el Procés”. Sentència repressiva, que només s’explica en el fonament de la venjança i la defensa a ultrança de la unitat de l’Estat Espanyol. Plasma una reacció del règim davant de l’exercici de la democràcia a Catalunya.

El PSOE ha actuat com a pilar central el règim. En paraules del president en funcions, Pedro Sánchez, l’Estat respondrà a Catalunya amb “firmeza democrática, unidad y proporcionalidad” i afegeix que “no habrá impunidad”. Primer reprimint les manifestacions, incitant a la violència amb càrregues injustificades, a cop de porra. Tanmateix, Pedro Sánchez va més enllà, ens trasllada que no hi haurà impunitat, és a dir, que activaran la següent fase repressiva, Fiscalia i cossos policials actuaran i perseguiran el moviment popular si aquest no s’està quiet.

A Catalunya, queda registrada la debilitat del Govern de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona davant la repressió de l’Estat. Per una banda, el plegament del Conseller d’Interior Miquel Buch a la dinàmica repressiva gestada des de l’aparell de l’Estat, posant a disposició els Mossos d’Esquadra a l’escalada de violència contra els manifestants. Seguint amb les declaracions del President Quim Torra, on intenta situar un relat de blanqueig a les actuacions dels Mossos i el Conseller, de criminalització de la protesta juvenil i d’un ja gastat i nostrat discurs antiespanyolista. Finalment, les més que desafortunades declaracions de l’Alcaldessa Ada Colau, que equipara les càrregues policials i detencions, que s’han donat de forma arbitrària, desmesurada, i fins i tot de forma il·legal, amb la legítima defensa dels i les manifestants, clamant a l’statu quo, plegant-se a la crida a l’ordre del règim.

Condemnem profundament la violència policial i les detencions. La Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra són cossos de repressió que practiquen el terrorisme d’estat. Els i les joves treballadores de Catalunya no és el primer cop que afrontem aquesta repressió en la darrera dècada. Ho vam viure l’1-O, i ho vam viure molt abans a les Vagues Generals del 2012, on milers de vaguistes de tot l’Estat Espanyol van rebre una onada repressiva.

Aprofitem per solidaritzar-nos amb totes les víctimes de la repressió i les seves famílies arreu de l’Estat Espanyol, en les concentracions en suport a la llibertat dels presos i les presses polítiques catalanes i en contra de la sentència, a ciutats com per exemple Madrid, València, Bilbao o Sevilla. L’Estat, com a mecanisme de repressió de la burgesia espanyola ens oprimeix per igual com a classe i com a pobles, ofegant la sobirania de la nostra classe, la classe treballadora d’arreu de l’estat.

Davant aquesta setmana de mobilitzacions, el règim ha tancat files. La sintonia de les declaracions de representants de la burgesia espanyola radicada a Catalunya, com per exemple Artur Mas o Manuel Valls, disten de l’indepentisme o l’ultranacionalisme espanyol i se situen en la concordança de Pedro Sánchez. Constatem que el règim està intentant configurar un Front d’Ordre a Catalunya reagrupant elements orgànics de la seva burgesia. Aquesta recomposició respon a la necessitat d’aquesta classe de ressituar el seu contracte amb l’Estat sense trencar la seva supeditació a l’Estat Espanyol, ni assumir cap procés transformador que reverteixi (dins o fora de l’Estat) en millores en les condicions de vida de la classe treballadora de Catalunya, la classe pesa i la sobirania passa a segon pla.

Som conscients, també, que la tensió del conflicte sobre la sobirania territorial és aprofitat pel bloc conservador. Tot i això, constatem la reculada que ha patit Cs a Catalunya, principal partit del bloc conservador a Catalunya, de ser la segona-primera força al Parlament de Catalunya a perdre intenció de vot per culpa de jugar a disputar el lideratge del bloc conservador de tot l’estat contra PP i VOX.

Creiem que estem davant d’un tancament de cicle polític, el règim ha patit una petita crisi, entre el 15-M i l’1-O, però aquest tancament és imminent. Per tant, no podem deixar de mirar amb goig la mobilització popular, alhora que no podem deixar de participar-hi. És necessari vestir aquesta mobilització popular amb una acció política concreta. Cal ser valentes i no equidistants. L’eix nou-vell de la política ataca de nou, i ja té situats els elements de l’eix esquerra-dreta, i de l’eix sobirania-unionisme, les contradiccions s’accentuen i se simplifiquen alhora, anem a un cicle de contrastos, no de matisos. Ruptura o règim.

La nostra aposta és la de la sobirania popular, creiem que és compartida per un espai polític immens i per subjectes polítics de l’esquerra a Catalunya. Dret a l’autodeterminació dels pobles, dret a una vida digna, dret al propi cos, dret a poder respirar, dret de classe a exigir i exercir les nostres llibertats, si cal, com sempre cal, lluitant.

Per tot això, encarem amb alegria el debat cap a la II Conferència Nacional del nostre partit, Comunistes de Catalunya, on analitzarem el pròxim 23 de novembre tot el que està passant i teixirem una proposta estratègica entorn de la sobirania popular. Participarem també en la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista, el pròxim 14 de desembre, espai comú de reflexió per tancar aquest cicle que ha suposat el Procés.

Animem a les joves de classe treballadora a prendre partit. Com deia la Neus Català, militant comunista, destacada activista feminista i antifeixista, una de les supervivents catalanes del camp de concentració nazi de Ravensbrück, que ens va deixar fa ben poquet: “Viure és lluitar”.

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya

21 d’octubre de 2019 

Comunicat de la JCC davant de la sentència del procés i de les mobilitzacions populars

La sentència del procés ha marcat un abans i un després en la política de Catalunya i de tot l’Estat Espanyol. Condemnes de fins a 13 anys a líders polítics i socials per organitzar mobilitzacions pacífiques i donar la veu al poble que no ens poden deixar indiferents. Són condemnes que denoten la set de venjança del Règim del 78, que vulneren drets polítics i socials i que poden servir de precedent per a condemnes posteriors.

Fem una crida a la mobilització des de la desobediència civil i a la vaga estudiantil del dia 18 d’octubre. Com a joves comunistes refermem el nostre compromís amb el dret a l’autodeterminació dels pobles i amb la llibertat de manifestació i reivindiquem l’amnistia de tots i totes les preses polítiques. Hem de continuar lluitant al carrer fins a aconseguir els nostres objectius i mai claudicar.

Rebutgem la brutal repressió exercida pels cossos policials durant les manifestacions d’aquests últims dies, que s’ha saldat amb centenars de ferits i ferides i desenes de persones detingudes. Exigim la immediata paralització de l’activitat de la Policia Nacional i de la Guardia Civil en terres catalanes, així com la dimissió del Conseller d’Interior Miquel Buch i del Ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska per les actuacions policials repressives. 

Agraïm també totes les mostres de solidaritat que ens arriben des de la resta de pobles de l’Estat. Tenim un objectiu comú que és el de tombar el Règim del 78 i construir una alternativa republicana, sobiranista, fraterna i per a la classe obrera. Perquè mai ha d’haver-hi guerra entre pobles ni pau entre classes.

Ni un pas enrere.

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya.

17 d’octubre de 2019.

Comunicat de la JCC amb motiu del 2n aniversari de l’1 d’octubre

Avui es compleixen dos anys d’un dels dies més importants de la història recent de Catalunya quant a mobilització social i política. Dos anys d’ençà que, tot i la repressió exercida per part de l’Estat espanyol, el poble va sortir a exercir un dels seus drets: votar per decidir el seu futur i defensar la seva sobirania com a tal. Les i els joves comunistes que vam viure aquella jornada històrica mai oblidarem ni perdonarem la violència amb què el règim del 78 va intentar sufocar una reivindicació plenament democràtica, així com tots els esdeveniments que van succeir després.

El dret a l’autodeterminació és un element bàsic que els pobles han de poder exercir amb total llibertat, sense por al resultat que pugui esdevenir-ne d’ell. Continuarem lluitant per a poder materialitzar aquest dret, per a alliberar a totes les persones que es troben segrestades per la justícia espanyola per intentar assolir-ho, per a aconseguir l’amnistia en el cas que siguin condemnades i perquè els exiliats i les exiliades puguin tornar a casa sense cap mena de represàlia.  

Volem avançar cap a la República Catalana lliurement confederada amb la resta de repúbliques de l’Estat i amb una relació fraternal amb aquestes. Una república al servei de la classe obrera, feminista, amb poder sobre els mitjans de producció per a contribuir a aturar el canvi climàtic, solidària amb la resta de pobles del món i respectuosa amb la diversitat racial i d’orientació sexual. Perquè entenem que els drets socials, polítics i nacionals van de la mà. Perquè només amb una revolució social podrem millorar les condicions materials de vida de la gent i ampliar els seus drets.

Ni un pas enrere. Visca la lluita comunista. Visca l’1 d’octubre.

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya. 

1 d’octubre de 2019.

Comunicat de la JCC davant de la situació de l’Open Arms

Des de la Joventut Comunista de Catalunya expressem tota la nostra solidaritat amb l’embarcació de rescat marítim Open Arms, que es troba en una situació límit perquè molts dels seus ocupants estan patint un empitjorament de la seva salut física i mental molt greu. Amb 107 immigrants a bord i a només 1 km de distància del port de Lampedusa el vicepresident i Ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, no permet el seu desembarcament. Exigim als diferents governs de la Unió Europea que donin una solució immediata, que acullin als immigrants rescatats i que desenvolupin una política migratòria on la prioritat sigui protegir les vides de les persones migrants i que no es converteixi en una arma electoral. No fer-ho suposa un trencament directe dels principis sobre els quals es va fundar la mateixa Unió, enreda com una unió dels pobles europeus.

Aquesta problemàtica és una de les conseqüències directes de les guerres imperialistes a països d’Àfrica i de l’Orient Mitjà, provocades pels governs occidentals amb la finalitat de robar-los els recursos naturals i destruir qualsevol oportunitat que es desenvolupin més que aquesta.

Malgrat ser responsables directes dels problemes dels països ara en guerra, no només no donen cap solució a les persones que fugen i s’exilien, gairebé sempre en condicions infrahumanes, sinó que els hi posen tota mena de traves i dificultats però arribar a terra.

La JCC condemna totalment aquestes accions i fa una crida a la unitat dels pobles d’Europa per a aturar aquestes polítiques de caràcter feixista que els seus governs estan posant en pràctica.

Nadiua o estrangera, la mateixa classe obrera. Mai més mare mortum.

Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya.

18 d’agost de 2019.

La JCC davant de la PNL sobre Kosovo

Des de la Joventut Comunista de Catalunya volem fer alguns aclariments davant de la proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari Republicà al Congrés que insta al govern espanyol a reconèixer la regió de Kosovo com estat independent, iniciar relacions diplomàtiques, aprovar en el marc del Consell de la Unió Europea el Pla d’Acció per a l’Alliberament de Visats i treballar per la seva adhesió a l’ONU.

El GP republicà està integrat per ERC i Sobiranistes, aquesta darrera, una plataforma a la qual donem suport que va néixer com a corrent intern en els comuns per reivindicar el perfil autodeterminista d’aquest espai i que, davant el viratge en el posicionament nacional i de submissió al règim del 78, va decidir que calia cercar aliances en un moment d’excepcionalitat política que entengués que la qüestió catalana només té sortida mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació, en tot el seu abast.

En el panorama internacional, la JCC tenim aliances amb altres joventuts i espais antiimperialistes d’arreu del món, i especialment a Europa. El darrer cap de setmana de juny participàvem a la Trobada de Joventuts Comunistes Europees (MECYO), on vàrem reforçar el nostre compromís amb la lluita antiimperialista, entre d’altres, així com ho la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (WFDY). El nostre partit i la nostra tradició s’emmiralla a Europa amb el Partit de l’Esquerra Europea i el Grup de l’Esquerra Unitària (GUE/NGL), mentre que ERC forma part de l’Aliança Lliure Europea, integrada al Parlament Europeu amb els Verds (Green/EFA).

Així doncs, es constata que en el panorama internacional les aliances i, conseqüentment, les posicions polítiques en la relació amb altres pobles del món són, en certa mesura, diferents. Tot i les nostres posicions similars de defensa de la sobirania i la lluita antiimperialista dels pobles llatinoamericans, en la qüestió del reconeixement de Kosovo no compartim la posició mostrada.

Des de la JCC rebutgem qualsevol classe de reconeixement com estat independent d’una regió impulsada pels interessos econòmics i geoestratègics de l’OTAN, amb nombrosos vincles amb el narcotràfic, el crim organitzat i grups gihadistes i on molts dels seus dirigents més destacats van ser antics membres de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo, una organització terrorista que va participar en la guerra de Kosovo i que va cometre una infinitat d’actes criminals. Alhora, no oblidem que l’Estat Espanyol no reconeix a Kosovo per interessos propis lligats a la seva configuració territorial i no pas pels motius que nosaltres defensem, la lluita antiimperialista passa per la no pertinença a l’OTAN, tal i com el poble català ho va votar en el seu dia.

Comitè Central de la Joventut Comunista de Catalunya

24 de juliol de 2019

Comunicat del Dia Internacional contra la LGBTfòbia

Avui, 17 de maig, és el Dia Internacional contra la LGBTfòbia.

En aquests temps en els quals el capitalisme s’aprofita de totes les lluites socials possibles per a mercantilitzar-les, veiem més necessari que mai emfatitzar el nostre compromís en la reivindicació dels drets LGBT i en la lluita contra les violències LGBTfòbicas que es produeixen en tots els àmbits de la vida: família, treball, vida pública… La ultradreta, en plena expansió avui dia, fomenta l’odi en tots els espais i genera contínues agressions.

A més, aquest cap de setmana s’emet Eurovisió, que intenta vendre’ns una imatge de tolerància amb tothom sense importar el seu color de pell, gènere o orientació sexual, quan en realitat aquest any se celebra a Israel, que està cometent un genocidi en Palestina. Tenim molt clar que les lluites socials no són un reclam comercial en cap cas.

L’homofòbia, la bifòbia, la lesbofòbia, la transfòbia i qualsevol altre tipus de discriminació no tenen cabuda en el món pel qual treballem dia a dia. Per això avui, i cada dia de l’any, ens sumem a denunciar totes les violències causades per la LGBTfòbia.

Molta força!

Joventut Comunista de Catalunya

17 de maig de 2019